Reis Mags

ELS REIS MAGS EXISTEIXEN

El pare acabava de arribar a casa i, com cada dia, es va seure al costat del seu fill, disposat a escoltar el que ell li explicaria de les seves activitats a l'escola i les vivències i experiències acumulades en les darreres hores. Però ell, en veu baixa, com esporuguit, li va dir: 

Il·lustració d'Elisa Basagoiti

- Papa?

- Si, diguem fill.

- Escolta papa, vull que em diguis la veritat.

- Es clar, fill. Sempre te la dic.  (va respondre el pare una mica sorprès).

- Es que.......   (va dubtar el nen, que es deia Max).

- Què es el que t'amoïna, fill?

- Pare, existeixen els Reis Mags?. 

(el pare es va quedar mut i va mirar a la seva esposa, intentant descobrir el motiu de la pregunta, però la mare estava tan sorpresa com ell mateix).

- Els nens diuen que són els pares. Es veritat?.

(la nova pregunta de Max va obligar que el pare, mirant-lo de fit a fit, li digues...)

- I tu, què creus fill?

- No ho sé papa. Que sí i que no. Per una banda em sembla que sí que existeixen; perquè tu no m'enganyes; però com que els nens diuen això....

- Mira, fill......  es veritat que són els pares els que posen els regals, però...

- Aleshores, es cert?  (el va tallar en Max, amb els ulls plens de llàgrimes) , m'heu enganyat!. 

- No, fill, mai t'hem enganyat perquè els Reis Mags si que existeixen (li va respondre el pare, agafant amb les dues mans la cara de Max).

- Dons no ho entenc, papa.

- Seu Max, seu i escolta aquesta historia que t'explicaré, perquè ja ha arribat l'hora de que la puguis entendre.

(en Max es va seure entre els seus pares desitjós d'escoltar qualsevol cosa que l’ajudés a entendre aquell embolic, i el seu pare es va disposar a explicar-li el que, per a ell, devia d'haver estat la veritable historia dels Reis Mags).

- Quan va néixer el Nen Jesús, tres Reis, que venien de l'orient guiats per un gran estel, s'aproparen al pessebre per a adorar-lo i, com a prova d'amor i respecte, li varen portar regals. El Nen es va posar molt content i semblava tan feliç que el Rei Melcior, el mes vell dels tres, va dir:

- Es meravellós veure tan feliç a un nen! Hauríem de portar regals a tots els nens del mon.

- Oh, sí! -va dir Gaspar-  Es una bona idea, però molt difícil de dur a terme. No serem capaços de portar regals a tants milions de nens com hi ha al mon.

- Baltasar, que aquest era el nom del tercer Rei, que estava escoltant als seus dos companys, primer amb cara d'alegria i després amb desil·lusió, els va dir:

- Es veritat que seria fantàstic, però Gaspar té raó i, encara que som mags, ja som molt vellets i ens resultaria veritablement difícil anar per a tot el mon portant regals a tots els nens, però seria tan bonic....... 

- Els tres Reis es van posar molt trists al pensar que no podrien fer realitat els seus desitjos. 

- El Nen Jesús, que des del seu humil llitet semblava que els escoltava molt atent, va somriure i una veu va ressonar per a tota la cova: 

- Sou molt bons, estimats Reis Mags, i agraeixo els vostres regals. Vull ajudar-vos a fer realitat el vostre formós desig. Digueu-me: què necessiteu per a poder portar regals a tots els nens? 

- Oh, Senyor!  -digueren els tres Reis, de genolls als peus del Nen– necessitaríem milions i milions de patges, quasi un per a cada nen, que poguessin portar els nostres regals als mateix temps a cada casa i no en tenim tants de patges. 

- No us preocupeu per això -va dir la veu-  jo us donaré no un sinó dos patges per a cada nen que hi ha al mon. 

- Seria fantàstic! Però, com es possible?  -digueren els tres Reis Mags a la vegada- 

- Digueu-me:  No es veritat que els patges que voldríeu tenir, haurien d'estimar molt als nens?  -va preguntar-

- Si, es clar; això es fonamental.  -digueren alhora els tres Reis-

- I, es veritat que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desitjos de cada nen? 

- Si, si!  Es la part mes important de la seva feina.  -li contestaren-

- Dons digueu-me, estimats Reis: hi ha algú que estimi mes als nens que el seus propis pares?. 

Els tres Reis varen començar a entendre el que Deu estava planejant i aleshores la veu es va tornar a sentir:
-Dons, ja que així ho heu volgut i per que, en nom dels tres Reis Mags d'orient: Melcior, Gaspar i Baltasar, tots els nens del mon rebin regals, Jo, demano que per les Festes de Nadal, i recordant aquest moment, tots els pares es converteixin en els vostres patges i que, en el vostre nom i de part vostra, regalin als seus fills tots els presents i joguines que els nens desitgin i que hagin merescut pel seu bon comportament. 

També demano que, mentre els nens siguin petits, l'entrega de regals es faci com si ho fessin els propis Reis Mags. Però, quan els nens ja siguin suficientment grans per a entendre-ho, els seus pares els hi explicaran aquesta historia i, des de llavors, tots els Nadals, els nens també hauran de fer regals als pares, com a mostra d'estimació. I, al voltant del pessebre, recordaran que gràcies als tres Reis Mags, que des de l'orient van viatjar fins a Betlem  per adorar al Nen Jesús fa molts i molts anys, tots han gaudit d'aquestes festes amb mes il·lusió i felicitat.  

Quan el pare de Max va acabar d'explicar aquesta historia, el nen es va aixecar i donant un petó als seus pares els hi va dir: 

-Ara si que ho entenc tot, papa.....  I estic molt content de saber com m'estimeu i que  no m'heu enganyat.  I, corrent, se'n va anar a la seva habitació, i, amb la guardiola a la mà, va tornar tot dient: 

- No sé si en tindré prou per a fer-vos algun regal, però per a l'any que bé ja guardaré mes diners. 

I tots es varen abraçar mentre, des de el cel, tres Reis Mags contemplaven l'escena amb una espurna d'emoció als ulls.

Posted in: Contes, Coses boniques