Selecciona Idioma

dimarts, 10 de desembre de 2019

Abuela Grillo

Este precioso cortometraje de animación sobre el agua y el derecho de todos a disponer de ella está basado en un cuento tradicional indígena de los Ayoreos 

Hace referencia a la Guerra del Agua, ocurrida en Cochabamba (Bolivia) en el año 2000 tras la decisión gubernamental de privatizar el abastecimiento de agua, incluida la prohibición de recolección de agua pluvial en la región. 

La abuela de los Ayoreos, un grillo llamado Direjná, era la dueña del agua, que iba donde ella se encontraba. Sus nietos cansados de que el agua inundara sus campos le pidieron que se fuera y así empezó el calor y la sequía. Abuela Grillo decidió enviar lluvia desde el cielo cada vez que alguien contara su historia. 

Coproducido por The Animation Workshop, Nicobis, Escorzo y la Comunidad de Animadores Bolivianos con el apoyo del gobierno danés y banda sonora compuesta e interpretada en quetchua por Ludmila Carpio. 

Duración: 00:12:42

 

dijous, 5 de setembre de 2019

Doctor Usui - Doctor Hayashi

Molt sovint em vaig trobant que, tot i formar part del món del Reiki, moltes de les persones amb les que converso no tenen massa clares algunes coses d'Usui o Hayashi.

L'error més freqüent es que quasi tothom creu que eren metges, degut a la denominació de Doctor que se'ls ha adjudicat i que podem llegir en la majoria de publicacions.

Fa temps parlant amb el mestre Hyakuten Inamoto, ell comentava que Hayashi va entrar molt jove a la marina i allà no es dona formació d'aquesta mena. Per altra banda, el fet de que Hayashi obris la primera clínica de Reiki també es presta a confusió; però allà només feien Reiki, no era una clínica al·lopàtica.

El títol de Doctor no s'adjudica únicament a un doctor en medicina, originalment es referia a qualsevol que es trobés tan versat en la seva disciplina particular que estigués qualificat per a ensenyar-la.

Qualsevol persona pot obtenir un Doctorat en Filosofia, Dret, Arquitectura, etc…

Una teoria comuna que circula en la comunitat de Reiki és que la raó per la qual Mikao Usui va passar a dir-se "Doctor" possiblement es deu al fet que algú va intentar traduir el terme japonès "sensei" a l'anglès. 

La paraula "sensei"(先生) significa essencialment "nascut abans" o "viscut abans" i té la connotació d'algú que ha "viscut la vida", algú que té una profunda experiència de primera mà de la seva disciplina particular. És un terme de respecte que pot usar-se per a dirigir-se directament o referir-se a qualsevol persona que es consideri que ha dominat el seu art. 

Curiosament al Japó un metge sovint rep el tractament de "sensei", en part per simple respecte, però també com a senyal de confiança, un signe de la fe del pacient en el saber, l'habilitat i el coneixement per la capacitat de curar.

El terme "sensei", igual que altres termes de respecte, és quelcom que ha d'usar-se per a referir-se o dirigir-se a altres persones. No s'usa en relació a un mateix, es consideraria molt descortès i presumptuós que algú s'atrevís a referir-se a si mateix d'aquesta manera.

dimecres, 8 de maig de 2019

Meditar

Tens 50 anys? Així pots tenir el cervell d'una persona de 25, segons Harvard


Si ja tens 50 anys o més i t'agradaria mantenir jove el teu cervell, segueix els consells de l'Escola de Medicina de Harvard, un dels centres més prestigiosos del món. A més de mantenir una alimentació saludable basada en la dieta mediterrània, realitzar regularment exercici físic i mantenir-te socialment actiu, els experts d'aquesta institució fa ja temps que van publicar un estudi en el qual van concloure que les persones que mediten tenen un cervell en millor forma que aquelles que no ho fan.

El primer dels estudis, liderat per la neurocientífica Sara Lazar, va analitzar meditadors amb entre set i nou anys d'experiència davant un grup que no practicava aquesta tècnica. Els resultats van concloure que en els primers havia augmentat la substància grisa en diverses àrees del cervell, inclosa l'escorça auditiva i sensorial, així com al lòbul de l'ínsula, una important part del cervell que regula emocions bàsiques com l'amor, la tristesa i la felicitat, experiències sensorials, la funció vestibular i la percepció de consciència de nosaltres mateixos.

L'equip d'experts va descobrir també que els meditadors tenien més substància grisa en una altra regió del cervell, en aquest cas vinculada a la presa de decisions i la memòria de treball: l'escorça frontal. De fet, encara que en la majoria de les persones aquesta part del cervell va disminuint a mesura que envelleixen, aquells que van participar en l'estudi i practicaven la meditació i tenien més de 50 anys, tenien la mateixa quantitat de substància grisa que un individu de 25 anys.

Sorpresos per la troballa, els experts van voler assegurar-se que no es devia al fet que els meditadors a llarg termini tenien més substància grisa al començament de la investigació, per la qual cosa van realitzar un segon estudi. Per dur-lo a terme, van escollir les persones sense experiència en meditació per realitzar un programa de meditació de vuit setmanes.

Al final de la recerca hi va haver un engruiximent a diverses regions del cervell, inclòs l'hipocamp esquerre, involucrat en l'aprenentatge, la memòria i la regulació emocional; el TPJ o unió temporoparietal, involucrat en l'empatia i la capacitat de prendre múltiples perspectives, i el pont troncoencefàlic, on es generen els neurotransmissors reguladors. Però no només això. A més, als cervells dels nous meditadors es va contreure una regió del cervell associada amb la por, l'ansietat i l'estrès.

La pregunta per a qualsevol que hi estigués interessat seria: quant de temps cal meditar per poder obtenir aquests beneficis per al cervell? En l'estudi dut a terme a Harvard es va demanar als participants que meditessin durant 40 minuts al dia, però la mitjana va acabar sent de 27 minuts. En altres estudis fins i tot es va concloure que poden produir-se efectes positius amb tan sols 15 o 20 minuts al dia. Segons Sara Lazar, en això de la meditació es poden aplicar regles semblants a les de l'exercici físic. Practicar tres dies a la setmana és una bona opció, però si es realitza diàriament, els beneficis seran molt més grans.
Article publicat al Nacional.cat el 16 d'abril de 2019

dimarts, 7 de maig de 2019

Tecnica de la tortuga

Aquesta tècnica serveix per animar als nens a aprendre a controlar els seus sentiments d'ira, així com altres sentiments i emocions negatives.

La tècnica comença explicant un conte que és més o menys així:

“Hi havia una vegada una tortugueta que li agradava jugar. A vegades jugava sola i unes altres amb els seus amics; a vegades jugava a casa i unes altres al carrer o al parc. També li agradava molt veure la televisió.

En canvi no semblava passar-ho molt bé a l'escola. Li resultava molt difícil romandre asseguda, escoltant al seu mestre. Quan els seus companys la molestaven, agafant-li algun utensili (llapis, goma, bolígraf) o l'empenyien, s'enfadava tant que no trigava a insultar i barallar-se fins a tal punt que després les seves amigues l'excloïen dels jocs.

La tortugueta estava molt molesta, furiosa, confosa i trista, perquè no podia controlar-se, i no sabia com resoldre el problema.

Cert dia es va trobar amb una tortuga gran, amb molta experiència i sàvia en molts aspectes. La tortugueta li va dir a la gran: “L'escola no m'agrada. No puc portar-me bé. I si ho intento, no ho aconsegueixo. Què puc fer?”

La tortuga gran li va respondre: “La solució està en tu mateixa. Quan et sentis molt contrariada o enfadada i no puguis controlar-te, fica't dins de la teva closca. Aquí dins podràs calmar-te”.

(Aquesta seqüència es pot escenificar amb les mans, tancant amb una mà el puny de l'altra. Es procura que el polze pugui sobresortir com si fos el cap d'una tortuga que es replega en la seva closca).
La tortuga gran va continuar dient: “Quan jo m'amago en la meva closca faig tres coses. En primer lloc m'aturo. Després respiro profundament una o més vegades. En tercer lloc em pregunto a mi mateixa qual és el problema”.

Després d'aquesta explicació, les dues tortugues van practicar juntes diverses vegades. Passat una estona de pràctica, la tortugueta va dir que ja desitjava tornar a classe per a comprovar l'eficàcia.

Un dia, la tortugueta estava en classe quan una companya va començar a molestar-la. A penes va començar a sentir que es despertava la ira en el seu interior, que se li escalfava la sang i s'accelerava el ritme del seu cor, va recordar el que li havia explicat la tortuga gran. Aleshores es va replegar en el seu interior, on podia estar tranquil·la sense que ningú la molestés. Mentrestant va pensar en el que podia fer. Va fer diverses respiracions profundes. Després va sortir de la seva closca i va observar que la professora li somreia.

La tortugueta va practicar aquesta estratègia moltes vegades. No sempre aconseguia controlar-se. Però, a poc a poc, el fet de replegar-se dins de la seva closca va anar ajudant-la a regular millor la seva ira. Amb el pas del temps va arribar a controlar-se gairebé sempre. Això li va permetre tenir més amigues i gaudir d'anar a escola.

Orígens de la tècnica de la tortuga

En 1976, es va publicar en la revista Psychology in the schools un article titulat "The Turtle Technique: An extended case study of self-control in the classroom”, que podríem traduir per “La tècnica de la tortuga: un estudi de casos d'autocontrol a l'aula”. Els seus autors eren Robin, Schneider i Dolnick.

dissabte, 9 de febrer de 2019

Piramide de Cristall

Aquesta és una meditació guiada per escoltar-la en castellà



Aquí deixo la transcripció:

Prepara't com sempre en el teu lloc de meditació, on no pugui distreure't ningú i asseu-te amb l'esquena ben recta.

Efectua un parell de respiracions profundes per relaxar-te i després veus respirant normalment.

Visualitza que des d'un punt de l'infinit sorgeix un raig de llum blanca, brillant, que penetra per la part superior del teu cap i recorre tot el teu cos.

Cadascuna de les teves cèl·lules s'il·lumina amb aquesta llum poderosa. Tot el teu cos brilla i la llum s'expandeix, omplint tot l'espai al teu voltant.

Ara acompanyat per la teva llum blanca donaràs un salt en l'espai, i quan comptis tres et trobaràs en una altra dimensió. 

1…, 2…, 3…. Et trobes en un lloc bellíssim, ple de llum i color. 

De sobte observes que una petita piràmide de cristall brilla a la llunyania i et dirigeixes cap a ella. Amb cada pas que dónes, la piràmide s'engrandeix, fins que s'alça impressionant davant teu. Lentament va obrint-se una entrada que et convida a accedir al seu interior i entres. 

Dins de la piràmide de cristall tot brilla…, infinites llums de colors, com un enlluernador arc de Sant Martí de cristall, desprenen una llum increïble. 

Són llums de colors intensos…, verd, taronja, blava, groga, rosa, violeta, daurada, … tots els colors es troben aquí, en aquesta piràmide única i poderosa…. 

Van formant raigs de llum de diferents colors, convidant-te a entrar en ells, en el color que necessitis per alliberar emocions o reforçar la teva autoestima.

Deixa't portar per la teva intuïció i submergeix-te en la llum que necessites. La llum penetra en el teu cos, augmentant la teva vibració, és un bany purificador, energitzant, ….

Pots canviar de raigs, entrar i sortir de la llum de diferent color, ballar o saltar en el seu interior, o senzillament quedar-te quiet rebent tota aquesta energia…

Deixa't portar…., estàs carregant-te d'energia… et sents segur, feliç, vibrant en l'harmonia d'aquesta llum potent i guaridora.

Quan tinguis suficient, surt de la piràmide, tanca els ulls i fes un pas cap a enrere que et portarà de tornada al moment present, en la teva realitat, però conservant aquesta nova vibració.

Efectua un parell de respiracions profundes…, mou els teus peus…, les teves mans… i obre els ulls per sortir de la meditació.

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More