Selecciona Idioma

dilluns, 21 d’agost de 2017

L'anell del Rei

Una vegada, un rei d'un país no gaire llunyà va reunir als savis de la seva cort i els va dir:

- "He manat fer un preciós anell amb un diamant a un dels millors orfebres de la zona. Vull guardar, ocult dins de l'anell, algunes paraules que puguin ajudar-me en alguna situació difícil. Un missatge al que jo pugui acudir en moments de desesperació total. M'agradaria que aquest missatge ajudi també en el futur als meus hereus i als fills dels meus hereus. Ha de ser petit, de tal forma que càpiga sota el diamant del meu anell".

Tots els que van escoltar els desitjos del rei eren grans savis, erudits, que podien haver escrit grans tractats… però pensar un missatge que contingués dues o tres paraules i que cabés sota un diamant d'un anell? Molt difícil.
A pesar de tot van pensar i varen buscar en els seus llibres de filosofia durant moltes hores, sense trobar res que s'ajustés als desitjos del poderós rei.

El rei tenia molt proper a ell, un servent molt estimat. Aquest home, que havia estat també servent del seu pare i havia cuidat d'ell quan la seva mare havia mort, era tractat com de la família i gaudia del respecte de tots. Per aquest motiu, també li va consultar. I aquest li va dir:

- “No sóc un savi, ni un erudit, ni un acadèmic, però conec el missatge”

- "Com ho saps va preguntar el rei”?

- “Durant la meva llarga vida a palau, m'he trobat amb tot tipus de gent, i una vegada em vaig trobar amb un mestre. Era un convidat del seu pare i jo vaig estar al seu servei. Quan se'n va anar, el vaig acompanyar fins a la porta per acomiadar-lo i com a gest d'agraïment em va donar aquest missatge”.

En aquell moment el servent va escriure en un diminut paper l'esmentat missatge i doblegant-lo l'hi va lliurar al rei.

- “Però no el podeu llegir, va dir. "L'heu de mantenir guardat dins l'anell i obrir-lo només quan no trobeu sortida en una situació”.

El moment no va trigar a arribar, el país va ser envaït i el seu regne es va veure amenaçat.

Estava fugint a cavall per salvar la seva vida, mentre els seus enemics el perseguien. Estava sol i els perseguidors eren nombrosos. Aviat va arribar a un lloc on el camí s'acabava i enfront d'ell hi havia un precipici i una profunda vall.

Caure pel precipici seria fatal. No podia tornar enrere perquè l'enemic li tancava el camí. Podia escoltar el trot dels cavalls, les veus, la proximitat de l'enemic.

Va ser llavors quan va recordar l'anell. Va treure el paper i a l'obrir-lo va trobar un petit missatge immensament valuós per al moment...

Senzillament deia “AIXÒ TAMBÉ PASSARÀ”.

En aquest moment va ser conscient que es forjava sobre d'ell, un gran silenci.

Els enemics que el perseguien havien d'haver-se perdut en el bosc, o havien d'haver-se equivocat de camí. Però la veritat és que el va envoltar un immens silenci. Ja no s'escoltava el trotar dels cavalls.

El rei es va sentir profundament agraït al servent i al mestre desconegut. Aquestes paraules havien resultat miraculoses. Va doblegar el paper, va tornar a guardar-ho en l'anell, va reunir novament el seu exèrcit i reconquerí el seu regne.

El dia de la victòria, a la ciutat va haver-hi una gran celebració amb música i ball… i el rei se sentia molt orgullós de si mateix.

En aquell moment, el servent que novament estava al seu costat li va dir:

- “Benvolgut rei, ha arribat el moment que llegeixi una altra vegada el missatge de l'anell”

- “Què vols dir?”, va preguntar el rei. “Ara estic vivint una situació d'eufòria i alegria, les persones celebren la meva tornada, hem vençut a l'enemic”.

- “Escolteu”, va dir l'ancià servent. “Aquest missatge no és solament per a situacions desesperades, també és per a situacions plaents. No és només per quan us sentiu derrotat, també ho és para quan us sentiu victoriós. No és només para quan sigueu l'últim, sinó també para quan sigueu el primer”.

El rei va obrir l'anell i va llegir el missatge... “AIXÒ TAMBÉ PASSARÀ”

I, novament va sentir la mateixa pau, el mateix silenci, enmig de la munió que celebrava i ballava. Però l'orgull, l'ego havia desaparegut. El rei va poder acabar de comprendre el missatge. Les situacions dolentes eren tan transitòries com les bones.

Llavors l'ancià servent li va dir:

- “Recordeu que tot passa. Cap esdeveniment ni cap emoció són permanents. Com el dia i la nit; hi ha moments d'alegria i moments de tristesa. Accepteu-los com a part de la dualitat de la naturalesa perquè són la naturalesa mateixa de les coses.”

dilluns, 10 de juliol de 2017

Circo Mariposa

Interessant curtmetratge de superació personal que ens ajuda a reconèixer els nostres valors i els dels altres.
Ens ensenya a lluitar pels nostres somnis sense importar les dificultats
Si la nostra voluntat és més gran que l'obstacle, sempre podrem aconseguir-ho.



dijous, 29 de juny de 2017

Gimnasia Lamaseria

La gimnasia de Lamasería se compone de un antiguo conjunto de ejercicios tibetanos que actúan rejuveneciendo cuerpo, mente y favoreciendo una larga y saludable vida.

Parece ser que su origen es muy antiguo, corresponde a unas prácticas de ejercicios denominados “Phrul ’Khor”, anteriores al yoga tibetano.

En 1939 Peter Kelder publicó un libro llamado The Eye of Revelation gracias a las conversaciones que mantuvo con un coronel retirado del ejército británico. El coronel le contó que durante su estancia en la India, un grupo de lamas que al parecer habían descubierto la "fuente de la juventud ", le hablaron de los viejos que inexplicablemente se volvían sanos, fuertes y llenos de "vigor y virilidad" después de entrar en una determinada lamasería. El coronel Bradford (pseudónimo) llegó a encontrar esa lamasería y vivió con los lamas, donde le enseñaron cinco ejercicios, que llamaron "ritos". 

Kelder en su primera publicación explica que los lamas describen siete "vórtices psíquicos" dentro del cuerpo: dos de ellos se encuentran en el cerebro, uno en la base de la garganta, uno en el lado derecho del cuerpo en las proximidades del hígado, uno en la anatomía del aparato reproductor, y uno en cada rodilla. A medida que envejecemos, la velocidad de giro de los "vórtices" disminuye, lo que desemboca en "mala salud". Sin embargo, la velocidad de giro de estos "vórtices" puede ser restaurado mediante la realización de los cinco ritos diariamente.

A mi me llegaron hace años a través de una compañera gnóstica, más adelante me los trajo de su país una amiga cubana y posteriormente los encontré en un viejo folleto de Reiki. Si los recibí por diferentes vías no puedo obviarlos. 

Efectuando los ejercicios 10 minutos al día los resultados son visibles desde el principio.

Estos ejercicios se aprenden fácilmente en un taller teórico / práctico de dos horas de duración.

Precio del Taller 30€, incluye la tabla de ejercicios

Miércoles 23 de agosto de 18:30h a 20:30h - INSCRIPCION








divendres, 21 d’abril de 2017

Temps viscut

Aquesta és la història d'un home al que jo definiria com un cercador.

Un cercador és algú que busca, no necessàriament algú que troba. Tampoc és algú que, necessàriament sap què és el que està buscant, és simplement algú per qui la seva vida és una recerca.

Un dia, el cercador va sentir que havia d'anar cap a la ciutat de Kammir. Havia après a fer cas rigorós a aquestes sensacions que venien d'un lloc desconegut d'un mateix, així que va deixar tot i va partir.

Després de dos dies de marxa pels polsosos camins va albirar, al lluny, Kammir. Una mica abans d'arribar al poble, un pujol a la dreta de la sendera li va cridar molt l'atenció.

Estava tapizada d'un verd meravellós i hi havia un munt d'arbres, ocells i flors encantadores; l'envoltava per complet una espècie de tanca petita de fusta llustrada.

Una portella de bronze el convidà a entrar. De sobte, va sentir que oblidava el poble i va sucumbir davant la temptació de descansar un moment en aquell lloc. El cercador va traspassar el portal i va començar a caminar lentament entre les pedres blanques que estaven distribuïdes a l'atzar, entre els arbres.

Va deixar que els seus ulls es posessin com a papallones en cada detall d'aquell paradís multicolor. Els seus ulls eren els de un cercador, i potser per això va descobrir, sobre una de les pedres, aquella inscripció…

Abdul Tareg, va viure 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies es va esglaiar una mica en adonar-se que aquella pedra no era simplement una pedra, era una làpida.

Va sentir pena en pensar que un nen de tan curta edat estava enterrat en aquell lloc. Mirant al seu al voltant l'home es va adonar que la pedra del costat també tenia una inscripció. Es va acostar a llegir-la, deia: Yamir Kalib, va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes.

El cercador es va sentir terriblement commocionat. Aquest bell lloc era un cementiri i cada pedra, una tomba. Una per una, va començar a llegir les làpides. Totes tenien inscripcions similars: un nom i el temps de vida exacte del mort.

Però el que de debò el va espantar va ser comprovar que el que més temps havia viscut sobrepassava amb prou feines els 11 anys… Embargat per un dolor terrible es va asseure i es va posar a plorar.

El cuidador del cementiri, passava per allà i es va acostar. El va observar plorar per una estona en silenci i després li va preguntar si plorava per algun familiar.

– No, cap familiar - va dir el cercador- Què passa amb aquest poble?, Quina cosa tan terrible hi ha en aquesta ciutat? Perquè tants nens morts enterrats en aquest lloc? Quina és l'horrible maledicció que pesa sobre aquesta gent? Què els ha obligat a construir un cementiri de nens?

L'ancià va somriure i va dir:
– Tranquil·litzi's, no hi ha tal maledicció, el que passa és que aquí tenim un vell costum. Li explicaré:

-Quan un jove compleix quinze anys els seus pares li regalen una llibreta, com aquesta que tinc aquí, penjant del coll, i és tradició entre nosaltres que a partir d'aquell moment, cada vegada que un gaudeix intensament d'alguna cosa, obre la llibreta i ho anota en ella:

A l'esquerra, quin va ser el gaudi i a la dreta, quant temps va durar.
  • Va conèixer a la seva núvia, i es va enamorar d'ella. Quant temps va durar aquesta passió enorme i el plaer de conèixer-la? una setmana?, dos?, tres setmanes i mitja?
  • I després, l'emoció del primer petó, el plaer meravellós del primer petó, quant va durar? el minut i mitjà del petó?, dos dies?, una setmana?
  • i l'embaràs o el naixement del primer fill?
  • i el casament dels amics?
  • i el viatge més desitjat?
  • i la trobada amb el germà que tornà d'un país llunyà?
  • Quant temps va durar el gaudir d'aquestes situacions? hores?, dies?
Així anem anotant en la llibreta cada moment que gaudim

Quan algú es mor, és el nostre costum, obrir la seva llibreta i sumar el temps del gaudi, per escriure-ho sobre la seva tomba, perquè aquest és, per a nosaltres, l'únic i veritable temps viscut.

"Cuentos para Pensar" de Jorge Bucay

dimecres, 22 de febrer de 2017

La prova de la Llimona

Aquesta es una història de fa molt de temps i que m'agrada molt explicar, sobretot a les persones que comencen a fer Reiki. En el seu moment em va impactar i també a totes les persones que estàvem allà, va ser quan una companya "Pepi" ens va portar la prova visible de com funciona Reiki.

Aquest és un experiment que el pot provar de fer tothom.

Pepi va agafar una llimona, la va partir per la meitat i va posar cada meitat en un pot de vidre diferent; va tapar els dos flascons i en un d'ells va posar una etiqueta en la que va escriure la paraula REIKI i la data, aleshores va portar els flascons a casa d'una de les seves filles, i els va posar en una estanteria.

Cada dia, quan es feia la sessió de Reiki, demanava que part de l'energia anés a parar a la llimona que estava en el flascó que tenia l'etiqueta. (A l'altre no)

Un dia Pepi i les seves filles van venir al taller de suport al Reiki, en aquell moment el feiem a la Sala Aditi, i van portar les llimones....

En un dels pots hi havia com un cigró negre, amb un líquid fosc, a l'altre hi havia mitja llimona, semblava com si l'haguessin tallat uns dies abans, tenia la superfície seca però estava en perfecte estat de conservació. Vaig mirar la data, feia més d'un any!!!

Jo també ho vaig provar i puc garantir que es completament cert.

Es pot provar amb tomàquets, arrós, fruita, ...., i aleshores sereu conscients dels beneficis que us pot aportar el fer-vos Reiki a diari.

Aquestes imatges son d'un company que també ho ha provat i ho ha volgut compartir
La de l'esquerra es veu clarament que no rep Reiki. La de la dreta l'ha fotografiat per davant i per darrera.
Va començar a enviar-li Reiki a distància el 9 de maig de 2017 i les fotos son just d'un mes desprès

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More