Selecciona Idioma

dimarts, 29 de gener de 2013

Dos Llops

Al capvespre, quan els últims rajos del sol tocaven les puntes de les tendes dels campaments sioux, els nens solien asseure's al voltant del foc al costat dels ancians de la tribu per escoltar les seves històries i aprendre sobre la vida.

El vell cacic sioux, Achomawi (que significa home del riu) estava tenint una xerrada amb els seus dos néts Leotie (flor de la prada) i Pakiutlema (guardià del canó).
Els hi deia:

-Em sento com si una gran baralla estigués ocorrent en el meu cor i és entre dos llops.

Un dels llops representa la maldat, és violent, rancuniós, i venjador.

L'altre, és bondadós, humil, generós i està ple d'amor i compassió.

Aquesta mateixa baralla està ocorrent dins de vosaltres, i dins de tots els éssers de la terra...

Els nens es van quedar contemplant en silenci el foc per una llarga estona. Finalment, Leotie va alçar els seus ulls ametlats i profunds i va preguntar:

-Avi, digues-me: quin dels llops guanyarà?

I el vell cacic va respondre simplement:

-El que vosaltres alimenteu...
___

Refllexió:

No podem evadir, ni ignorar les emocions, però quan ens adonem que estan aquí, quan ens fem conscients de que estan apoderant-se de la nostra ment, és el moment de triar.

Podem alimentar els pensaments o deixar-los passar, acceptar que han vingut i agrair l'oportunitat de treballar el propi caràcter.

El nostre caràcter és fruit de la pròpia elecció. Tot el que pensem, triem o fem és el que ens va modelant, fins a ser qui som. 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More