El vell cacic sioux, Achomawi (que significa home del riu) estava tenint una xerrada amb els seus dos néts Leotie (flor de la prada) i Pakiutlema (guardià del canó).
Els hi deia:
-Em sento com si una gran baralla estigués ocorrent en el meu cor i és entre dos llops.
Un dels llops representa la maldat, és violent, rancuniós, i venjador.
L'altre, és bondadós, humil, generós i està ple d'amor i compassió.
Aquesta mateixa baralla està ocorrent dins de vosaltres, i dins de tots els éssers de la terra...
Els nens es van quedar contemplant en silenci el foc per una llarga estona. Finalment, Leotie va alçar els seus ulls ametlats i profunds i va preguntar:
-Avi, digues-me: quin dels llops guanyarà?
I el vell cacic va respondre simplement:
-El que vosaltres alimenteu...
___
Refllexió:
No podem evadir, ni ignorar les emocions, però quan ens adonem que estan aquí, quan ens fem conscients de que estan apoderant-se de la nostra ment, és el moment de triar.
No podem evadir, ni ignorar les emocions, però quan ens adonem que estan aquí, quan ens fem conscients de que estan apoderant-se de la nostra ment, és el moment de triar.
Podem alimentar els pensaments o deixar-los passar, acceptar que han vingut i agrair l'oportunitat de treballar el propi caràcter.
El nostre caràcter és fruit de la pròpia elecció. Tot el que pensem, triem o fem és el que ens va modelant, fins a ser qui som.
Posted in: Contes
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari