Selecciona Idioma

dimecres, 13 de febrer de 2013

l'Ase i el Camell


Un ase i un camell caminaven junts. El camell es movia amb passos llargs i pausats. L'ase es movia impacientment ensopegant-se de tant en tant. Per fi l'ase va dir al seu company:

-Com és que em trobo sempre amb problemes, caient i fent-me rascades en les potes, a pesar que miro acuradament al terra al caminar, mentre que tu que mai sembles ser conscient del que t'envolta, amb els teus ulls fixos en l'horitzó, mantens un pas tan ràpid i fàcil en aparença?

Va respondre el camell:

-El teu problema és que els teus passos són massa curts i quan has vist alguna cosa és massa tard per corregir els teus moviments. Mires al teu al voltant i no avalues el que veus. Penses que la pressa és velocitat, imagines que mirant pots veure, penses que veure a prop és el mateix que veure lluny. Suposes que jo miro l'horitzó, encara que en realitat només contemplo cap al front com a manera de decidir què fer quan el llunyà es converteixi en proper. També recordo el que ha succeït abans i així no necessito mirar cap a enrere i ensopegar una vegada més. D'aquesta manera el que et sembla confús o difícil es torna clar i fàcil.

Idries Shah, El jo dominant

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More