L'únic supervivent d'un naufragi va arribar a una deshabitada illa. Aleshores va demanar ferventment a l'univers ser rescatat, i cada dia albirava l'horitzó a la recerca d'una ajuda que no arribava. Cansat va optar per construir una cabanya de fusta per protegir-se dels elements i guardar les seves poques pertinences.
Un dia, després de caminar una estona per la illa a la recerca d'aliment, al tornar a la cabanya va trobar-la embolicada en flames amb una gran columna de fum aixecant-se cap al cel. El pitjor que podia passar-li havia ocorregut, ho havia perdut tot, i es trobava en un estat de desesperació i ràbia.
-Oh Déu!, com pots fer-me això?, -es lamentava.
No obstant això a l'alba de l'endemà es va despertar amb el so d'un vaixell que s'apropava a la illa. Havien vingut a salvar-lo.
-Com van saber que estava aquí?, -va preguntar el cansat home als seus salvadors.
-Vam veure el seu senyal de fum, -van contestar ells.
És molt fàcil descoratjar-se quan les coses marxen malament. Recorda que quan la teva cabanya es torni fum, pot ser el senyal que l'ajuda està en camí.
Posted in: Contes
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari