Takata

Hawayo Takata va néixer el 24 de desembre del 1900 a la Illa de les Flors, a Hawai. Els seus pares li van posar el nom de Hawayo en honor a la illa.

Es deia Hawayo Kawamuru, era filla d’immigrants japonesos que treballaven d’agricultors. Un estiu va treballar en el cultiu de bambú i la canya de sucre però degut a la seva fràgil constitució se li va fer molt difícil suportar les dures tasques del camp i va demanar al cel amb tot el fervor del que era capaç el poder fer amb les seves mans una altra feina que no fos aquella.

Va compaginar els seus estudis donant classes de primer grau i desprès de treballar en diverses feines finalment va entrar a servir a una gran residència, allà s’hi va estar vint anys.

Es va casar el 10 de març de 1917, amb Saichi Takata, el comptable de la residència on treballava i amb el qual va tenir dues filles, però va quedar vídua als 34 anys a causa d’un càncer de pulmó que es va endur el seu home, havent de mantenir la família; això la va desestabilitzar i la seva salut es va ressentir, tenia dificultat per respirar.

Una de les seves germanes va morir amb només 25 anys i va decidir viatjar a Japó, on eren els seus pares que havien anat a passar una temporada, per informar personalment a la seva família.

Desprès d’un viatge tan dur va arribar al Japó que no es trobava gens be i quan va anar a visitar-se a la clínica li van trobar pedres a la vesícula, apendicitis i un tumor abdominal, a més dels problemes respiratoris. 

La van internar per operar-la i quan estava al quiròfan va sentir una veu que li deia que no era necessària l’operació, va pensar que somniava però va tornar a sentir la veu que li deia el mateix, aleshores li va preguntar al metge si hi havia alguna altra solució. D’aquesta manera va ingressar a la clínica del doctor Hayashi, on li van fer tractament a diari. En tres setmanes li havia desaparegut el dolor i li havia canviat el color de la cara.

Mentre li feien el tractament ella no sabia d’on procedia l’escalfor que sentia a tot el cos, pensava que hi havia alguna cosa amagada que ella no podia veure, no comprenia que eren les mans dels terapeutes i li van haver d’explicar.

Hawayo estava tant impressionada que va voler aprendre Reiki però es va trobar amb l’impediment de que no permetien als estrangers formar part de l’associació on impartien els cursos. Ella va insistir amb l’excusa de que no podria viatjar a Japó cada vegada que es trobés malament i si n’aprenia s’ho podria fer ella mateixa. Finalment gràcies a una carta de recomanació, la junta directiva de l’associació de Hayashi la va admetre com a membre honorari i això li va donar dret a assistir als cursos.

Va fer el curs de primer nivell que durava quatre dies mentre seguia sotmetent-se a tractament a la clínica del Dr. Hayashi. Als quatre mesos ja se li havien dissolt les pedres i podia respirar perfectament. Els seus pares van tornar a Hawai i ella va acceptar la invitació de viure amb els Hayashi mentre durés el seu procés d’aprenentatge.

Durant un any va treballar a la clínica pel mati i a les tardes anava a fer visites a domicili moltes vegades acompanyava a Hayashi, al cap d’aquest període va rebre la iniciació de segon nivell. Quan va acabar el seu aprenentatge Takata va tornar a Hawai. Hayashi la va visitar al cap d’un temps acompanyat de la seva filla i van iniciar la tasca de promoure el Reiki a les illes. Abans de marxar va autoritzar-la per continuar la pràctica de Reiki i donar classes.

Un dia va despertar-se sobresaltada, va veure a Hayashi vestit de blanc i es va amoïnar. Va sentir la necessitat de viatjar a Japó i quan va arribar ell li va dir que l’esperava. La Sra. Hayashi li va explicar que ell havia decidit traspassar voluntàriament. El dia triat pel traspàs li va comunicar que la feia successora de l’ensenyament del Reiki, li deixava la casa i la clínica de Tokyo. Ell va aparèixer a la una del migdia vestit de blanc, tal com ella l’havia somniat. Va explicar a tots els presents que la guerra era inevitable i per això havia decidit anar-se’n pacíficament d’aquest mon abans que atemptar contra la vida d’algú.

Desprès del funeral Takata va demanar a la Sra. Hayashi que es fes càrrec de la clínica fins que les seves filles no la necessitessin, aleshores tornaria per seguir amb la responsabilitat que li havia donat Hayashi a Japó.

Durant la guerra van haver de fer servir la clínica com a refugi i quan Takata va anar-hi la Sra. Hayashi es va disculpar per no haver pogut continuar portant-la. Takata va agrair-li el seu coratge i li va tornar formalment les seves propietats marxant novament cap a Hawai.

Takata va imaginar que desprès de la guerra ja no quedarien Mestres de Reiki vius, només ella, i decidí continuar l’ensenyament del Reiki amb els seus propis criteris.

Va iniciar com a Mestres a 22 persones entre els quals hi havia la seva neta Phyllis L. Furumoto i l’antropòloga Bàrbara W. Ray

Gràcies a la Sra.Takata el Reiki es coneix arreu del mon, i no ha quedat com un mètode ocult reservat únicament als japonesos. Va iniciar a 22 Mestres i morí l’any 1980

Posted in: parlem de Reiki