Selecciona Idioma

divendres, 26 de juliol de 2013

Mikao Usui

S’han publicat diverses històries en relació a la vida de Mikao Usui, i en aquests moments no se sap massa bé què hi ha de llegenda o de realitat. Llegenda o no aquesta és la versió més versemblant.

Mikao Usui va néixer el 15 d’agost de 1865 al sud de Japó. La seva família era budista i ell estava fascinat per la història de Gautama Siddharta i de com va arribar a la il·luminació, sempre va viure seduït per l’amor i la comprensió de les ensenyances del Buda. 

Usui va treballar en diversos oficis, es va casar amb Sadako Suzuki i va tenir fills.

Un dia va decidir investigar, necessitava saber com curava Buda, o Jesús, que al cap i a la fi van ser homes com ell. Va viatjar fora de Japó, va estudiar dins dels textos sagrats, els sutres del budisme i també la bíblia. Després d’anys de recerca va trobar el que volia, tenia coneixements suficients però no sabia com fer-los servir i aleshores va demanar consell al seu amic, un Abat de Kioto que s’havia interessat en la seva investigació i el va ajudar. L’Abat li va dir que provés de morir un cop i aleshores va pujar a meditar a la muntanya sagrada Kurama, decidit a trobar la clau de la seva recerca o morir.

Desprès de 21 dies d’ajunar, orar i meditar va ser tocat per un raig de llum i va entrar en un estat de supra consciència, la il·luminació o el “satori” com diuen els japonesos. Va veure els símbols que havia descobert a les escriptures tibetanes i el coneixement per utilitzar-los.

Va baixar de la muntanya emocionat, semblava que el dejuni no l’hagués afectat, estava ple d’energia i amb les presses d’arribar per explicar-ho a l’Abat va ensopegar amb una arrel d'un arbre que sobresortia del terra, ferint-se en un peu. L’ungla li va començar a sagnar, semblava que li volia saltar i instintivament es va agafar el peu per calmar el dolor. El mal li va desaparèixer i li va parar l’hemorràgia. Aquesta va ser la primera prova, la seva primera experiència de curació.

Com que tenia molta gana va aturar-se a menjar a un hostal i ho va fer en abundància, sense que es trobés malament, cosa gens imaginada en algú que ha estat tants dies sense entrar res a l’estómac. Mentre estava allà es va assabentar que la filla de l’hostaler patia un fort mal de queixal i ell li va posar la mà a la galta fent que li desaparegués el dolor.

Quan va arribar al monestir per explicar-li a l’Abat tot el que li havia passat el va trobar estirat al seu llit amb una crisis de dolor i també va poder ajudar-lo.

Usui estava tant content que va decidir anar als barris baixos de Kyoto per curar els pobres que demanaven almoina a la plaça, perquè poguessin treballar i tenir una vida millor.

Malauradament al cap d’un temps es va adonar que la major part dels captaires que havia curat estaven altra vegada demanant caritat. Ell els hi preguntà quina era la raó que tornessin a ser allà i li van contestar que era molt mes fàcil demanar que treballar. Aquesta resposta va fer pensar molt a Usui, va entendre que no havia de curar a qui no ho volgués i que no s’impliqués en la seva curació; que la gent havia d’aprendre a ser agraïda amb la vida; va arribar a la conclusió que és molt més important curar l’esperit abans que el cos. Arrel d’això va decidir emprar els cinc principis de Reiki.

Poc temps desprès Usui va tornar a la ciutat i va començar a anar pels carrers amb una torxa a la mà. Quan algú li preguntava per què ho feia si era de dia li responia que cercava gent en busca de la llum de la que ell era el portador, i que una torxa encesa en pot encendre moltes d’apagades.

A l’abril de 1922 va fundar la societat "Usui Reiki Ryoho Gakkai”, a partir d’aquell moment va dedicar la seva vida a l’ensenyament del Reiki i la meditació. Podia haver-se quedat per a ell aquest mètode, assegurant el manteniment de tota la seva família i de les futures generacions, però va decidir compartir-ho, perquè el nostre mon fos un mon millor.

Al setembre de 1923 un fort terratrèmol va sacsejar la ciutat i Usui va fer una gran tasca amb el Reiki ajudant a moltíssima gent

Al febrer de 1925 es va traslladar a les afores de Tokyo per ampliar la seva clínica que se li havia quedat petita. Ja era un personatge ben conegut i va ser convidat a anar a diversos llocs de Japó.

Usui va iniciar a 21 Mestres per seguir la seva tasca; els més coneguts van ser Juzaburo Ushida, Kanichi Taketomi, Toshikata Mochizuki, Yoshiharu Watanabe, i Chujiro Hayashi.

Va morir el 9 de març de 1926 en un viatje a Fukuyama, d’un infart, deixant com a responsable de la institució "Usui Reiki Ryoho Gakkai” a Juzaburo Ushida. Ell va ser qui va escriure la làpida commemorativa en honor a Mikao Usui l’any 1927 

Usui va ser un gran admirador de l’emperador Meiji, un home espiritual i bondadós, que escrivia per expressar els seus pensaments; recomanava recitar els seus poemes, que utilitzava a les seves classes de Reiki, perquè ajudaven a reflexionar als seus alumnes.

Un dels poemes que més m'agrada diu això:

- "Observa una pedra foradada per la pluja, no hi ha res impossible"


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More