Selecciona Idioma

dijous, 29 de setembre de 2016

El Sant i el Pecador

Hi havia una vegada un devot que creia que era la seva tasca retreure a tots aquells que fessin coses dolentes i guiar-los cap a camins espirituals per a què trobessin el camí correcte. Peró el que aquest devot no sabia, és que un mestre no és solament algú que diu als altres com actuar basat en principis fixos.

Tret que el mestre conegui exactament la situació interior de cada deixeble, el mestre pot sofrir l'oposat als seus desitjos. 

Un dia, aquest devot es va trobar a un jugador que jugava en excés i no sabia com guarir aquest hàbit. El devot es va apostar enfront de la casa del jugador, i cada vegada que aquest sortia cap al casino, el devot posava una pedra en una pila, per cada pecat que estava acumulant, com a recordatori visible del mal.

Cada vegada que l'altre home passava, se sentia culpable. Cada vegada que tornava veia una altra pedra acumulada. 

Cada vegada que el devot posava una altra pedra sentia coratge davant el jugador i un plaer personal, que ell en deia santedat, per haver-li marcat el pecat. 

Aquest procés va continuar per vint anys. Cada vegada que veia el jugador al devot, es deia a si mateix:

-Com podria jo entendre la bondat? Aquest sant home treballa per a la meva redempció! Si pogués jo penedir-me, encara que fos sense arribar a ser com ell, doncs és ben segur que ell tindrà un lloc dins dels triats quan arribi el dia del judici final!

I, va succeir que per una catàstrofe natural, els dos homes van morir al mateix temps. Un àngel va baixar a endur-se l'ànima del jugador i li va dir gentilment:

-Tu has de venir amb mi al paradís.

-Però -va dir el jugador-, com és possible? Jo sóc un pecador i segurament haig d'anar a l'infern. Segurament estàs buscant al devot que vivia just enfront de la meva casa i que ha tractat de reformar-me durant dues dècades.

-El devot? -va dir l'àngel-, no, ell està sent portat a l'infern per ser rostit.

-Quina classe de justícia és aquesta? -va cridar el jugador, oblidant-se de la seva situació-, segur que tens les teves instruccions invertides.

-No és així -va respondre l'àngel-, ara t'explico. El devot ha estat durant vint anys beneficiant-se a si mateix amb un sentiment de superioritat i de mèrit. Ara és el torn de pagar. Ell realment va posar aquestes pedres en la pila per a si mateix no per a tu.

-I què hi ha de la meva recompensa?, per què l'he obtingut jo?

-Tu has de ser recompensat, perquè, cada vegada que passaves al costat del devot, pensaves primer en la bondat i després en ell. És la bondat, no l'home el que és recompensat per la seva fidelitat.

--
I. Shah. La Saviesa dels Idiotes.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More