- "He manat fer un preciós anell amb un diamant a un dels millors orfebres de la zona. Vull guardar, ocult dins de l'anell, algunes paraules que puguin ajudar-me en alguna situació difícil. Un missatge al que jo pugui acudir en moments de desesperació total. M'agradaria que aquest missatge ajudi també en el futur als meus hereus i als fills dels meus hereus. Ha de ser petit, de tal forma que càpiga sota el diamant del meu anell".
Tots els que van escoltar els desitjos del rei eren grans savis, erudits, que podien haver escrit grans tractats… però pensar un missatge que contingués dues o tres paraules i que cabés sota un diamant d'un anell? Molt difícil.
A pesar de tot van pensar i varen buscar en els seus llibres de filosofia durant moltes hores, sense trobar res que s'ajustés als desitjos del poderós rei.
El rei tenia molt proper a ell, un servent molt estimat. Aquest home, que havia estat també servent del seu pare i havia cuidat d'ell quan la seva mare havia mort, era tractat com de la família i gaudia del respecte de tots. Per aquest motiu, també li va consultar. I aquest li va dir:
- “No sóc un savi, ni un erudit, ni un acadèmic, però conec el missatge”
- "Com ho saps va preguntar el rei”?
- “Durant la meva llarga vida a palau, m'he trobat amb tot tipus de gent, i una vegada em vaig trobar amb un mestre. Era un convidat del seu pare i jo vaig estar al seu servei. Quan se'n va anar, el vaig acompanyar fins a la porta per acomiadar-lo i com a gest d'agraïment em va donar aquest missatge”.
En aquell moment el servent va escriure en un diminut paper l'esmentat missatge i doblegant-lo l'hi va lliurar al rei.
- “Però no el podeu llegir, va dir. "L'heu de mantenir guardat dins l'anell i obrir-lo només quan no trobeu sortida en una situació”.
El moment no va trigar a arribar, el país va ser envaït i el seu regne es va veure amenaçat.
Estava fugint a cavall per salvar la seva vida, mentre els seus enemics el perseguien. Estava sol i els perseguidors eren nombrosos. Aviat va arribar a un lloc on el camí s'acabava i enfront d'ell hi havia un precipici i una profunda vall.
Caure pel precipici seria fatal. No podia tornar enrere perquè l'enemic li tancava el camí. Podia escoltar el trot dels cavalls, les veus, la proximitat de l'enemic.
Va ser llavors quan va recordar l'anell. Va treure el paper i a l'obrir-lo va trobar un petit missatge immensament valuós per al moment...
Senzillament deia “AIXÒ TAMBÉ PASSARÀ”.
En aquest moment va ser conscient que es forjava sobre d'ell, un gran silenci.
Els enemics que el perseguien havien d'haver-se perdut en el bosc, o havien d'haver-se equivocat de camí. Però la veritat és que el va envoltar un immens silenci. Ja no s'escoltava el trotar dels cavalls.
El rei es va sentir profundament agraït al servent i al mestre desconegut. Aquestes paraules havien resultat miraculoses. Va doblegar el paper, va tornar a guardar-ho en l'anell, va reunir novament el seu exèrcit i reconquerí el seu regne.
El dia de la victòria, a la ciutat va haver-hi una gran celebració amb música i ball… i el rei se sentia molt orgullós de si mateix.
En aquell moment, el servent que novament estava al seu costat li va dir:
- “Benvolgut rei, ha arribat el moment que llegeixi una altra vegada el missatge de l'anell”
- “Què vols dir?”, va preguntar el rei. “Ara estic vivint una situació d'eufòria i alegria, les persones celebren la meva tornada, hem vençut a l'enemic”.
- “Escolteu”, va dir l'ancià servent. “Aquest missatge no és solament per a situacions desesperades, també és per a situacions plaents. No és només per quan us sentiu derrotat, també ho és para quan us sentiu victoriós. No és només para quan sigueu l'últim, sinó també para quan sigueu el primer”.
El rei va obrir l'anell i va llegir el missatge... “AIXÒ TAMBÉ PASSARÀ”
I, novament va sentir la mateixa pau, el mateix silenci, enmig de la munió que celebrava i ballava. Però l'orgull, l'ego havia desaparegut. El rei va poder acabar de comprendre el missatge. Les situacions dolentes eren tan transitòries com les bones.
Llavors l'ancià servent li va dir:
- “Recordeu que tot passa. Cap esdeveniment ni cap emoció són permanents. Com el dia i la nit; hi ha moments d'alegria i moments de tristesa. Accepteu-los com a part de la dualitat de la naturalesa perquè són la naturalesa mateixa de les coses.”
Posted in: Contes
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari