Aquesta tècnica serveix per animar als nens a aprendre a controlar els seus sentiments d'ira, així com altres sentiments i emocions negatives.
La tècnica comença explicant un conte que és més o menys així:
“Hi havia una vegada una tortugueta que li agradava jugar. A vegades jugava sola i unes altres amb els seus amics; a vegades jugava a casa i unes altres al carrer o al parc. També li agradava molt veure la televisió.
En canvi no semblava passar-ho molt bé a l'escola. Li resultava molt difícil romandre asseguda, escoltant al seu mestre. Quan els seus companys la molestaven, agafant-li algun utensili (llapis, goma, bolígraf) o l'empenyien, s'enfadava tant que no trigava a insultar i barallar-se fins a tal punt que després les seves amigues l'excloïen dels jocs.
La tortugueta estava molt molesta, furiosa, confosa i trista, perquè no podia controlar-se, i no sabia com resoldre el problema.
Cert dia es va trobar amb una tortuga gran, amb molta experiència i sàvia en molts aspectes. La tortugueta li va dir a la gran: “L'escola no m'agrada. No puc portar-me bé. I si ho intento, no ho aconsegueixo. Què puc fer?”
La tortuga gran li va respondre: “La solució està en tu mateixa. Quan et sentis molt contrariada o enfadada i no puguis controlar-te, fica't dins de la teva closca. Aquí dins podràs calmar-te”.
(Aquesta seqüència es pot escenificar amb les mans, tancant amb una mà el puny de l'altra. Es procura que el polze pugui sobresortir com si fos el cap d'una tortuga que es replega en la seva closca).
La tortuga gran va continuar dient: “Quan jo m'amago en la meva closca faig tres coses. En primer lloc m'aturo. Després respiro profundament una o més vegades. En tercer lloc em pregunto a mi mateixa qual és el problema”.
Després d'aquesta explicació, les dues tortugues van practicar juntes diverses vegades. Passat una estona de pràctica, la tortugueta va dir que ja desitjava tornar a classe per a comprovar l'eficàcia.
Un dia, la tortugueta estava en classe quan una companya va començar a molestar-la. A penes va començar a sentir que es despertava la ira en el seu interior, que se li escalfava la sang i s'accelerava el ritme del seu cor, va recordar el que li havia explicat la tortuga gran. Aleshores es va replegar en el seu interior, on podia estar tranquil·la sense que ningú la molestés. Mentrestant va pensar en el que podia fer. Va fer diverses respiracions profundes. Després va sortir de la seva closca i va observar que la professora li somreia.
La tortugueta va practicar aquesta estratègia moltes vegades. No sempre aconseguia controlar-se. Però, a poc a poc, el fet de replegar-se dins de la seva closca va anar ajudant-la a regular millor la seva ira. Amb el pas del temps va arribar a controlar-se gairebé sempre. Això li va permetre tenir més amigues i gaudir d'anar a escola.
Orígens de la tècnica de la tortuga
En 1976, es va publicar en la revista Psychology in the schools un article titulat "The Turtle Technique: An extended case study of self-control in the classroom”, que podríem traduir per “La tècnica de la tortuga: un estudi de casos d'autocontrol a l'aula”. Els seus autors eren Robin, Schneider i Dolnick.
Posted in: 
1 comentaris:
Quina idea tan ben trobada i manida. Gràcies per compartir. Abraçada forta de llum.
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari