Selecciona Idioma

dilluns, 18 de febrer de 2013

Fran Brown - Mestra iniciada per Takata

La Sra. Takata va iniciar a Fran Brown en la primera setmana de gener de 1979. Fran era un mestressa de casa que en 1972 havia començat a investigar sobre el desenvolupament psíquic. A l'any següent, Beth Gray la va convidar a conduir la meditació de guariment a la seva església metafísica, i ho va fer durant 6 anys. Un pilot d'aviació, anomenat Wally Richardson, va convidar a la Sra. Takata a Califòrnia per ensenyar Reiki i va cridar a Beth i a John Gray per explicar-los. Beth va dir: "Anem a fer el curs", i així ho van fer.

"Beth i jo vam anar juntes a rebre la primera classe que Takata va impartir aquí a Redwood City, prop de Sant Francisco. Eren quatre dies i el tercer dia vaig decidir que seria preferible per a mi ensenyar això, perquè estar asseguda i sostenir les meves mans en un lloc durant hores no era el meu major anhel. No obstant això no vaig pensar que seria capaç de fer-ho. Havia hagut d'ajuntar 125$ per fer el primer nivell, de manera que podien passar anys abans que fes el segon. I tampoc tenia idea que alguna vegada seria Mestra de Reiki. El meu marit no acceptava Reiki, pensava que era un assumpte molt estrany. En realitat estava preocupat per mi, que estava tan involucrada en aquestes coses rares. Temia que fos tancada en algun lloc".


Una purista de Reiki

"La Sra. Takata era una persona única: una petita bola de dinamita. Solia dir: "Aquesta és la forma de fer-ho! No prenguin notes! Mirin i escoltin, escoltin i aprenguin! Observin-me!". Era fàcil per a mi. (tinc tres fills, moltes coses són fàcils després d'això!). Era una persona dinàmica i em va ensenyar moltes altres coses juntament amb Reiki, però no sé si puc separar-les, perquè està tot interrelacionat, tot és part de Reiki. Quan comences a viure amb Reiki, tot canvia. Et canvia de moltes formes. Quan decideixes: "Seré honest per complet en cada cosa que faci i digui", canvia la teva vida.

Solia gaudir de prendre una mica de vi ocasionalment. Una vegada estava ensenyant amb Takata a Arizona, al tercer dia, després de donar classe tot el dia, vam anar a sopar i vaig demanar un got de vi. L'endemà quan el vaig demanar de nou, em va dir: "No ho facis, no barregis les energies". Si no puc barrejar les energies d'un petit got de vi llavors no puc barrejar cristalls, colors o una altra cosa amb Reiki. Aquest únic got de vi em va convertir en purista.


L'Aliança de Reiki 

Takata em va demanar que recolzés a Phyllis i Bàrbara Weber Ray; que treballés amb elles. Així és que sóc una de les persones originaries en l'Aliança de Reiki i en l'Associació Americana Internacional de Reiki (l'organització de Bàrbara Weber Ray) que ara es diu Tècnica Radiance. Jo no formo part de la tècnica, però al començament Takata em va demanar que ho recolzés i ho vaig fer. Crec que Takata va iniciar a Bàrbara com a Mestra en la mateixa època que va iniciar a Phyllis.

Quan Takata em parlava d'aquestes coses tenia gran fe en l'espiritualitat de Bàrbara i sabia que ella podia fer funcionar una organització. Esperava que ambdues treballessin juntes. Phyllis portaria la part oriental i Bàrbara faria l'organització, aquesta era la seva idea en aquella època. No obstant això, no van poder treballar juntes. Bàrbara ho volia tot i portar-ho a altures mai imaginades. Així que tot el que jo vaig fer va ser rebre el Butlletí de Bàrbara fins que van deixar d'enviar-lo.

He estat membre de l'Aliança de Reiki des del principi. He seguit en el grup perquè vaig sentir que estava fent alguna cosa en la direcció que Takata volia. Penso que la gent en l'Aliança de Reiki considera important que s'ensenyi de la mateixa manera i no que un afegeixi cristalls i l'altre agregui colors i un altre estigui netejant l'aura.

M'agrada la gent que veig en l'Aliança de Reiki i crec que és l'única forma de fer les coses, d'una determinada manera. Penso que és la supervivència del que Takata va ensenyar.


Vivint Reiki

Reiki és una forma de vida, viure d'acord als preceptes. Això et serveix per aclarir i netejar el teu equipatge. Quan decideixes que vas a viure honestament en forma completa, et sorprens. Has d'enfrontar tota classe de coses i gradualment superar aquests obstacles i llavors descobreixes que la teva vida es torna suau i simple. Les portes s'obren.


Enviant Reiki

Takata em va ensenyar a enviar Reiki a distància solament a una persona. Si no conec a la persona necessito la seva foto. Punt apart. Si em demanes que enviï Reiki a la teva sogra, necessito una foto per fer-ho. Si no tinc la foto no ho faig. No envio Reiki a una organització, a una guerra, no envio a una reunió, a res  d'aquestes coses.

Envio Reiki a una persona. Com a Ministre de metafísica puc imaginar un munt d'altres coses que fer i ho faig a través de l'oració. La Sra. Takata deia: "pots millorar el teu aliment: pren l'amanida amb les teves mans, així. Quan fas pa, fes-ho amb les teves mans i llavors li poses Reiki a ell".


El mestratge

Takata tenia prerrequisits per a les persones que volien ser mestres de Reiki. Volia que estiguessin en un camí espiritual, que haguessin resolt els seus problemes interns i que tinguessin temps per ensenyar. I havien de tenir I0.000 dòlars. Aquests eren els seus criteris.

Crec que una persona necessita madurar cap al mestratge. Per exemple, no ensenyaria Segon Grau a un adolescent. Algú de 21 anys em va dir que volia ser Mestre, li vaig dir que tornés en 10 anys i parléssim.


Diners

No veig Reiki com una manera de guanyar diners. Els dic als mestres que entreno que es dediquin als seus treballs. Quan tinguin tants estudiants de Reiki que no els quedi temps per treballar, llavors deixin la feina. Però no pensin a convertir-se en Mestres de Reiki amb la intenció de guanyar-se la vida, perquè llavors es torna important la quantitat d'alumnes que tenen, l'ego intervé, i això és un obstacle per Reiki.

Penso que tots volem créixer espiritualment i recordo que "Jesús va dir que el ric no passa per l'ull d'una agulla". No importa quant tinguis, sinó quan important és per a tu.


Veritat

Veig històries de Reiki en Internet. Les decoren: "Era un dia assolellat quan Usui va baixar de la muntanya", com saben? S'han imaginat moltes coses que no poden veure. No vull escoltar imaginacions. No llegeixo ficció. Si ho faig llegeixo poesia. No vull llegir històries inventades. Jo també puc inventar històries. No vull utilitzar la resta de cervell que em queda per omplir-lo amb el que uns altres imaginen. Vull omplir-lo amb veritat.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More