Selecciona Idioma

dijous, 14 de març de 2013

Wanja Twan

Wanja Twan, Mestra iniciada per Takata al 1979

Extracte del seu llibre "in the light of distant star" (a la llum d'un estel llunyà), editat per Morning Star Productions en 1995 i de l'entrevista que Wanja va atorgar a l'International Reiki Magazine en 1999

Primer curs de Reiki amb Takata

-Vaig seguir a Takata fins a la sala en la qual Bàrbara Brown em va donar la benvinguda i em va indicar que m'assegués al costat dels altres 7 ó 8 participants del curs. En el centre de la sala hi havia una taula de fusta coberta amb una fina goma-escuma, una bossa de dormir i als peus un bell cobrellit teixit.

Takata va saludar a cadascun gentilment fent el gest de convidar a qui volgués a recolzar-se en la taula. Un home es va recolzar mentre sostenien la fusta. Takata es va asseure en una cadira davant de nosaltres, va recolzar les mans sobre l'espatlla  de l'home i va començar a parlar. Ens va explicar la història de Reiki, com va ser revelat, com el va arribar a conèixer i posteriorment a aprendre'l. Va parlar sobre les experiències que va tenir en els quaranta anys que ho portava practicant.

Jo escoltava atentament mentre observava les seves mans moure's sobre el cos de l'home seguint un patró; en algunes zones, on el coneixement innat de les mans semblava guiar-la amb gran professionalitat, romania més temps. Ocasionalment mirava el cos com si tingués una visió de rajos X. Em vaig adonar que estava presenciant alguna cosa notable i especial, que era part d'un esdeveniment de gran magnitud.

La seva xerrada va durar aproximadament una hora. Després se'ns va demanar que pugéssim a una habitació per a les iniciacions. Vaig estar entre els últims juntament amb un home jove. Takata ens va indicar que ens asseguéssim en unes cadires situades en el centre de l'habitació, tanquéssim els ulls i poséssim les nostres mans en posició d'oració. Vaig sentir la seva presència darrere de mi i vaig tenir la sensació de que resava per mi. Això va fer que el meu cap s'inclinés i vaig sentir calor en el clatell. Al mateix temps, em sentia com una vella i gastada llum d'oli que ella estava obrint per poder omplir amb oli i encendre amb una nova i brillant llum.

Quan baixava les escales vaig començar a pensar en tot... havia succeït tan ràpid. Com va fer les iniciacions? Com sabia que jo anava a venir? i Com afectaria això en la meva vida? Em vaig asseure en el sofà. El marit de Bàrbara havia encès la llar de foc i tots vam romandre en silenci esperant a Takata. Prenent te.

L'endemà vaig escoltar música clàssica mentre m'apropava a la casa. Takata estava donant un tractament de Reiki. Un gat bell i brillant es banyava amb els últims rajos de sol. Un sentiment de bellesa, claredat i pau regnava a l'habitació. Aquesta vegada la iniciació em va portar calor en el clatell i va relaxar el meu coll. Després vam escoltar atentament a Takata sobre on posar les mans quan donàvem un tractament. Ens va explicar que ens mostraria poques posicions cada vegada perquè no les oblidéssim. Si ho fan d'una manera simple va dir, ho recordaran millor.

L'endemà va venir a visitar-me una amiga que quan va escoltar que estava fent un curs de guariment em va demanar que practiqués amb ella perquè tenia un problema en els peus i sentia molt dolor. Es va ficar al llit . Li vaig recolzar les mans en les plantes dels seus peus. Als pocs minuts vaig sentir calor a les meves mans i després les vaig sentir completament suades. Ara em fa mal la cara em va informar el meu pacient. “Ah, no”, vaig pensar, “per a quí hauré fet aquest curs!”. “Com vaig poder pensar que era una bona idea!” Vaig mantenir les mans en els seus peus uns altres 10 minuts. Em va explicar que havia tingut problemes a les sinus en la primavera i que encara tenia maldecaps. Vaig relatar la meva experiència a Takata i va comentar: Això és molt bo. Ara tindrà un fort encostipat. “No podia entendre perquè era bo que la meva amiga tingués un fort encostipat. “A més”, vaig pensar “se suposa que aquest curs és per sanar-se i no per posar-se pitjor”.

Quan tornava a casa vaig percebre un pessigolleig al llarg de la columna vertebral i em vaig sentir molt més viva. L'endemà vaig tenir la força de fer una feina a casa: vaig envasar 60 flascons de tomàquet en conserva i quan a la tarda vaig veure el que havia fet no ho podia creure. Em vaig sentir molt satisfeta i vaig saber que el curs estava funcionant.

La meva amiga va despertar al matí amb un fort encostiopat que li va fer eliminar tota classe d'impureses. Un temps després vaig rebre una carta en la qual m'explicava que el dolor en la planta del peu havia desaparegut.

En l'última iniciació vaig sentir que la tapa en el meu cap es tancava. La meva làmpada era ara plena d'oli i llesta per encendre's. Takata ens va dir que Reiki portava Salut, Felicitat, Prosperitat i Llarga Vida. Ens va agrair profundament per haver fet el curs. Va tenir lloc una agradable conversa, en la qual Takata va compartir la seva gran saviesa sobre guariment en contestar les preguntes que se li feien.

Takata havia dit que tornaria a l'estiu i ens ensenyaria tractament a distància. Els meus tres fills estaven interessats a fer el primer curs. Va ser bo estar amb ella novament. Va preguntar sobre els resultats dels tractaments donats des que vam aprendre Reiki i va fer comentaris sobre les nostres experiències. Va voler que practiquéssim Reiki sobre ella i va comentar els nostres tractaments. Em va dir que hauria de ser Mestra i que aviat tornaria amb aquesta idea. Aquella tarda després del curs va venir a conèixer el meu taller de teler i es va sorprendre de veure als alumnes treballant a pesar que jo no estava allí. Li vaig comentar que havia preparat el treball i controlat tot abans d'anar-me; s'ajudaven entre si de manera tal que tot funcionava bé.

Va contemplar a les persones filant per algun temps, després va caminar per la granja i per la casa una estona i va tornar per a la classe de la tarda. Mentre estava fent el curs vaig tenir l'oportunitat de practicar el tractament a distància amb una alumna de teler que no estava be. Un temps després vaig rebre una carta seva dient-me que els dolors havien desaparegut i que havia pogut tornar a dormir bé. Quan vaig llegir la carta i considerant altres experiències que havia tingut vaig pensar: "això funciona". "Si existeixen coses així al món per descobrir i utilitzar, llavors no és necessari que jo segueixi ensenyant teler. He ensenyat a suficients persones i estic segura que ja poden ensenyar-se entre ells la qual cosa m'allibera a mi de donar les classes".

Un matí em vaig aixecar i vaig trobar una nota a la taula de la cuina: "truca a Barbara Brown"
"Vas rebre carta de Takata?" em va preguntar.
"No encara", vaig respondre.
"Va trucar l'altre dia per dir que ve en unes setmanes i ens va a iniciar com a Mestres de Reiki".
"És una bona notícia", vaig dir.
"Sí, hem de fer-li saber ràpid a la gent així tenim algunes classes per a ella" va comentar Bàrbara.
"Sí", vaig dir, "però hi ha una mica més. Fer el Mestratge és un gran compromís financer. No tinc diners. Només tinc els meus estalvis per a l'hivern però ni s'apropen al cost del Mestratge. Vaig a organitzar una classe per a ella".

Bàrbara em va donar les dates: mitjans d'octubre. Vaig decidir escriure una nota i enviar cartes, en vaig despatxar 50 ó 60. En la setmana en què Takata arribava, les persones van començar a trucar amb la intenció de fer el curs. La majoria eren persones a qui havia ensenyat a telar. Estaven habituats a acampar i els encantava la idea de fer el curs en el camp. Van venir també alguns nens. Takata es va allotjar a la casa de Bàrbara i quan va venir a la granja es va sorprendre de veure que hi havia 30 persones per al curs inclosos els nens pels quals va donar una classe especial. Una persona va preguntar si podia aprofitar l'oportunitat i aprendre també el tractament a distància. va contestar que sí, i nou persones més van decidir aprofitar l'oportunitat també. Takata estava encantada amb la decisió i amb la confiança en Reiki, en ella i en mi.

Takata i jo vam tenir sessions privades en les quals em va ensenyar a ser Mestra. Em va explicar com donar les classes i varem ensenyar i intercanviarem tractaments per diversos dies. Va ser una gran experiència. Quan ella tornava a la casa de Bàrbara a la nit ens quedàvem a la sala de teler practicant tractaments i conversant fins a tarda en la nit. El calefactor estava encès i teníem xocolata i sopa calenta sobre el forn per escalfar-nos. En les classes Takata insistia que treballéssim amb la nostra família: Pot ser més interessant treballar amb uns altres però recordin que sempre és necessari començar amb els més propers. També afirmava que era important rebre alguna cosa a canvi. Segurament es podien fer coses per la bondat del cor, però també era bé donar-li a les persones l'oportunitat de donar a canvi. No havia de ser molt, un pa, un flascó de melmelada, una cistella amb fruites, un treball o diners. Seria una apreciació pel temps emprat a donar el tractament.

Quan els dos caps de setmana van concloure em vaig adonar que si lliurava a Takata els meus estalvis per a l'hivern completaria exactament el meu compromís per ser Mestra de Reiki. Així ho vaig fer. Ella estava orgullosa i agraïda que ho hi havia assolit.

En una de les entrevistes que li van fer li van preguntar:

És Reiki un camí espiritual?

Tota la nostra vida és espiritual. La vida s'empetiteix si tractem de negar-ho.

En totes els camins espirituals existeix una línia entre l'anomenat espiritual i el físic. Reiki és simplement el punt de connexió entre aquests dos mons.

Jesús deia que l'acció més noble consistia a estimar-nos els uns als altres. Si podem donar-li una acció física a aquest amor, a través del contacte amb les nostres mans i que d'aquesta manera l'energia guareixi dolors i penes, llavors que així sigui.

Son importants els diners en la nostra pràctica?

Els diners són pràctics. Un no ha de comerciar amb dues velles bicicletes, una caixa de pomes i un jersei. Aquesta va ser la raó per la qual es va originar la moneda al principi. La gent la necessitava per anar a llocs, no podien portar totes aquestes coses amb ells. Per tant, les monedes petites resultaven més apropiades. Avui dia és preferible enviar un xec per pagar els impostos que una caixa de pomes plena de monedes.

Tinc una mirada diferent respecte als diners. Ho veig com una dansa, com energia. En el lloc on vivia, la gent en general no disposava de molts diners però sí podia sortir a treballar per guanyar alguna cosa i tornar. No estaven apegats als diners com algú que treballa de 9 a 5 la major part de la seva vida. Era una actitud diferent.

Takata solia demanar-nos que no transforméssim a les persones en captaires. En la seva opinió si no tenien els diners significava que no estaven preparats per rebre el curs. "Llavors han d'esperar", solia comentar. "Hauran de contemplar les seves vides".

Takata afirmava que havíem de respectar i valorar Reiki i no abaratir-ho. Ens deia: "Vull que Reiki sigui especial i que les persones el facin servir. Si la gent paga uns bons diners per ell, el faran servir i no el malgastaran. Aquesta és la part pràctica respecte als diners".

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More