Reflex

Hi havia una vegada un ancià que passava els dies assegut al costat d'un pou a l'entrada d'un poble. Un dia va passar un jove es va apropar i li va preguntar el següent:

-Mai he vingut per aquest lloc, com són la gent d'aquesta ciutat?

L'ancià li va respondre amb una altra pregunta:

-Com eren els habitants de la ciutat d'on véns?

-Egoistes i malvats, per això estic content d'haver sortit d'allà.

-Així són els habitants d'aquesta ciutat, li va respondre l'ancià.

Una mica més tard, va passar un altre jove, es va apropar a l'ancià i li va fer la mateixa pregunta:

-Acabo d'arribar a aquest lloc, i m'agradaria saber com són els habitants d'aquesta ciutat?

L'ancià li va respondre de nou amb la mateixa pregunta:

-Com són els habitants de la ciutat d'on véns?

-Eren bons i generosos, hospitalaris, honests i treballadors. Tenia tants amics que m'ha costat molt separar-me d'ells.

-També els habitants d'aquesta ciutat són així, va respondre l'ancià.

Un home que havia portat els seus animals a beure aigua al pou i que havia escoltat la conversa, quan el jove es va allunyar li va dir a l'ancià:

-Com pots donar dues respostes completament diferents a la mateixa pregunta realitzades per dues persones?

-Mira, va respondre l'ancià, cada persona porta l'univers en el seu cor. Qui no ha trobat res bé en el seu passat, tampoc ho trobarà aquí. En canvi, aquell que tenia amics a la seva ciutat, també aquí trobarà amics fidels i lleials. Perquè les persones són el que troben en si mateixes, troben sempre el que esperen trobar.

Posted in: Contes