Cert dia, el seu fill, de set anys, va envair el seu santuari decidit a ajudar-ho a treballar. El científic, nerviós per la interrupció, va intentar fer que el fill anés a jugar a un altre lloc.
Veient que seria impossible treure'l d'allà, el pare va buscar alguna cosa per donar-li al fill, amb l'objectiu de distreure la seva atenció...
De sobte va agafar una imatge del mon d'una revista, i, amb unes tisores, va retallar el mapa en diversos trossos. Juntament amb un rotllo de cinta adhesiva, li va lliurar al fill dient:
- A tu t'agraden els trencaclosques? Llavors et donaré el món per arreglar. Aquí està el món tot trencat. Mira si pots arreglar-lo bé! Fes-ho tot sol.
Va calcular que al nen li portaria dies recompondre el mapa.
Algunes hores després, va sentir la veu del fill que cridava tranquil·lament:
- Pare, pare, ja he fet tot. He aconseguit acabar tot!
Al principi el pare no va donar crèdit a les paraules del fill. Seria impossible a la seva edat haver aconseguit recompondre un mapa que mai havia vist. Llavors, el científic va aixecar els ulls de les seves anotacions, segur que veuria un treball digne d'un nen. Per a la seva sorpresa, el mapa estava complet. Tots els trossos havien estat col·locats en els seus llocs.
Com havia estat possible? Com el nen havia estat capaç?
- Tu no sabies com era el món, fill meu Com ho has aconseguit?
- ...Pare, jo no sabia com era el món, però quan tu vas treure el paper de la revista per retallar, jo vaig veure que de l'altre costat hi havia una figura d'un home... Quan tu em vas donar el món per arreglar-ho, jo ho vaig intentar però no ho vaig aconseguir. Va ser llavors quan em vaig recordar de l'home, que jo sabia com era.
Quan vaig aconseguir arreglar l'home, vaig donar-li la volta al paper i em vaig adonar que havia arreglat el mon
Posted in: Contes
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari