dilluns, 9 de febrer del 2015

Dàtils

En un oasi amagat entre els més llunyans paisatges del desert, es trobava el vell ELIAHU de genolls, a un costat d'algunes palmeres de dàtils.

El seu veí HAKIM, l'acabalat mercader, es va detenir en l'oasi per que beguessin els seus camells i va veure a ELIAHU suant, mentre semblava cavar en la sorra.

-Que tal ancià? La pau sigui amb tu.

-Amb tu- contesto ELIAHU sense deixar la seva tasca.

-Que estàs fent aquí, amb aquesta temperatura, i aquesta pala a les mans?
-Sembro- va contestar el vell.

-Que sembres aquí, ELIAHU?

-Dàtils -va respondre ELIAHU mentre assenyalava al seu al voltant el palmar.

-Dàtils!!!- va repetir el nouvingut, i va tancar els ulls com qui escolta la més gran estupidesa.

-La calor t'ha danyat el cervell, benvolgut amic. Vine, deixa aquesta tasca i anem a la tenda a beure una copa de licor.

-No, haig d'acabar la sembra. Després si vols, beurem...

-Digues-me, amic: Quants anys tens?

-No sé... seixanta, setanta, vuitanta, no sé... ho he oblidat... però això que importa?

-Mira amic, els datilers triguen més de 50 anys a créixer i recentment després de ser palmeres adultes estan en condicions de donar fruits. Jo no estic desitjant-te el mal i ho saps, tant de bo visqués fins als 101 anys, però tu saps que difícilment puguis arribar a collir una mica del que avui sembres. Deixa això i veuen amb mi.

-Mira Hakim, jo vaig menjar els dàtils que un altre va sembrar, un altre que tampoc va somiar amb provar aquests dàtils. Jo sembro avui, perquè uns altres puguin menjar demà els dàtils que avui planto... i encara que solament fora en honor d'aquell desconegut, val la pena acabar la meva tasca.

-M'has donat una gran lliçó, ELIAHU, deixa'm que et pagui amb una borsa de monedes aquesta lliçó que avui m'has donat - i dient això, HAKIM li va posar a la mà al vell una borsa de cuir.

-T'agraeixo les teves monedes, amic. Ja veus, de vegades passa això: tu em pronosticaves que no arribaria a collir el que sembrés. Semblava cert i no obstant això, mira, encara no he acabat de sembrar i ja he collit una borsa de monedes i la gratitud d'un amic.

-La teva saviesa em sorprèn, ancià. Aquesta és la segona gran lliçó que em dónes avui i és potser més important que la primera. Deixa'm doncs que pagui aquesta lliçó amb una altra borsa de monedes.

-I de vegades passa això -va seguir l'ancià i va estendre la mà mirant les dues borses de monedes -vaig sembrar per no collir i abans d'acabar de sembrar ja he collit, no solament una, sinó dues vegades.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari