Selecciona Idioma

dijous, 31 de març de 2016

Perdonar, acceptar, reconèixer

Aquests dies he tingut l'oportunitat de canviar impressions amb alguns companys en relació a les paraules que diem habitualment i de com ens afecten, tant a nosaltres mateixos com a l'entorn. 

La paraula és vibració i el pensament és vibració; ressonem amb la vibració que emetem, atraiem situacions i persones amb la mateixa vibració, és per aquesta raó que potser caldria analitzar algunes de les paraules que utilitzem normalment.

És en aquest context que analitzem el perdó. El perdó es relaciona amb la culpa, principalment per l'educació que hem rebut la majoria de nosaltres o que es troba en l'inconscient col·lectiu. 

Quan jo perdono a algú que m'ha ferit, és perquè el considero culpable, però qui sóc jo per perdonar a algú?, i si perdono automàticament assumeixo una posició superior, potser de forma involuntària, però l'assumeixo. 

Puc acceptar que m'han ferit, puc acceptar que em sento ofès, però acceptar en aquest cas és el mateix, considerar a l'altre, a la situació, o a mi mateix culpable, però a més amb resignació.

Si en lloc de perdonar o acceptar senzillament “reconec” la situació tal qual, la cosa canvia. Reconec que m'he sentit ferit, reconec que m'han dit o m'han fet coses que no m'agraden, reconec que els altres, o potser jo mateix, no hem actuat en funció dels meus propis valors.

Un exemple neutre: no és igual dir “accepto que aquesta paret és de color verd” a “reconec que és verda”

Hi ha persones que necessiten ser perdonades per sentir-se millor, però per això estan les forces supremes de l'univers. Si els donem als altres un poder que no els correspon, estem interferint en el seu propi creixement i si perseguim el seu penediment estem actuant egoistament per minimitzar el nostre propi dolor.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More