Hi havia una vegada un home que vivia amb el seu fill en una caseta al camp. Es dedicava a treballar la terra i tenia un cavall per l'agricultura i per carregar els productes de la collita, era el seu be més preuat.
Un dia el cavall es va escapar saltant per sobre del tancat que feia de quadra. El veí que es va adonar d'aquest fet va córrer a la porta del nostre home dient-li:
-El teu cavall s'ha escapat, que faràs ara per treballar el camp sense ell? Se t'acosta un hivern molt dur, quina mala sort has tingut!
L'home el va mirar i li va dir:
-Bona sort o mala sort? Només l'Univers ho sap.
Va passar algun temps i el cavall va tornar a la seva cleda amb deu cavalls salvatges amb els quals s'havia unit. El veí en observar això, una altra vegada va cridar a l'home i li va dir:
-No solament has recuperat el teu cavall, sinó que ara tens deu cavalls més, podràs vendre i criar. Quin bona sort has tingut!
L'home el va mirar i li va dir:
-Bona sort o mala sort? Només l'Univers ho sap.
Més endavant el fill del nostre home muntava un dels cavalls salvatges per domar-ho i va caure a terra trencant-se una cama. Una altra vegada el veí va anar a dir-li:
-Quina mala sort has tingut! El teu fill s'ha accidentat i no podrà ajudar-te, tu ja ets vell i sense la seva ajuda tindràs molts problemes per realitzar tots els treballs.
L'home, una altra vegada el va mirar i va dir:
-Bona sort o mala sort? Només l'Univers ho sap.
Va passar el temps i va esclatar una guerra amb el país veí, aleshores l'exèrcit va anar pels camps reclutant als joves per portar-los al camp de batalla. Al fill del veí l'hi van portar per estar sa i al del nostre home se li va declarar no apte per estar impossibilitat. Novament el veí va córrer dient:
-Es van endur al meu fill per estar sa i al teu el van rebutjar per la seva cama trencada. Quin bona sort has tingut!
Una altra vegada l'home el va mirar dient:
-Bona sort o mala sort? Només l'Univers ho sap.
Posted in: Contes
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari