dilluns, 25 de febrer del 2013

Samurai

Hi havia una vegada a l'antic Japó, un vell samurai, ja retirat, que es dedicava a ensenyar l'art de la meditació als seus joves alumnes. Malgrat la seva avançada edat, corria la llegenda que encara era capaç de derrotar a qualsevol adversari.

Un dia va aparèixer per allà un guerrer amb fama de ser el millor en el seu gènere. Era conegut per la seva manca d'escrúpols i per ser un especialista en la tècnica de la provocació. Aquest guerrer sempre esperava que el seu adversari fes el primer moviment i després amb una intel·ligència privilegiada per captar els errors del contrari atacava amb una velocitat fulminant. Mai havia perdut un combat.

Coneixedor de la fama del vell samurai, estava allà per derrotar-ho i així augmentar la seva fama d'invencible.

El vell va acceptar el repte i es van veure a la plaça pública amb tots els alumnes i la gent del lloc. 

El jove va començar a insultar al vell mestre. Li va escopir, li va tirar pedres, el va ofendre amb tot tipus de menyspreus a ell, els seus familiars i avantpassats. Durant diverses hores va fer de tot per provocar-lo, però el vell mestre va romandre impassible. Al final de la tarda, exhaust i humiliat, el jove guerrer es va retirar.

Els deixebles van córrer cap al seu mestre i li van preguntar com havia suportat tanta indignitat de manera covarda sense treure la seva espasa, assumint el risc de ser vençut.

-Si algú et fa un regal i tu no l'acceptes, a qui pertany aquest regal? -va preguntar el samurai.

-A qui va intentar lliurar-ho -va respondre un deixeble.

-Doncs el mateix val per a la ràbia, la ira, els insults i l'enveja -va dir el mestre-, quan no són acceptats continuen pertanyent a qui els portava.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari