Tot estava preparat i una gran multitud es va reunir per vibrar i animar a tots els participants. Quan es va donar la sortida tots els gripaus van començar a saltar. Veient els esforços que feien, la multitud no podia creure que ningú arribés al cim d'aquella torre doncs, certament, era molt alta, i tot el que s'escoltava era: “no ho aconseguiran”, quina llàstima, està molt alt, és molt difícil, no podran”. Així la majoria dels gripaus van començar a desistir. Però n'hi havia un que persistia, malgrat tot, i continuava pujant a la recerca del cim.
La multitud continuava cridant: “és molt difícil, no ho aconseguiran”, i tots els gripaus s'estaven donant per vençuts, excepte un que seguia i seguia tranquil cada vegada amb més força. Finalment va ser l'únic que va arribar al cim amb tot el seu esforç. Quan va ser proclamat vencedor molts van anar a parlar amb ell i a preguntar-li com havia pogut arribar al final i aconseguir semblant proesa. La gran sorpresa de tots els presents va ser en adonar-se que aquest gripau era sord.
Pensa en el poder que tenen les paraules i sigues sempre sord quan algú dubti dels teus somnis
Posted in: Contes
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari