Selecciona Idioma

dilluns, 4 de març de 2013

Magrana

Un estudiant va anar amb un mestre per aprendre l'art de guarir. Aleshores va arribar un pacient i el mestre va dir:

-Aquest home necessita magranes per guarir.

L'estudiant va rebre al pacient i li va dir:

-Té vostè que prendre magranes, és tot el que necessita.

L'home se'n va anar protestant i probablement no va considerar de debò el consell. L'estudiant va córrer al seu mestre i li va preguntar què és el que havia fallat. El mestre no va dir res i va esperar a que es donessin noves circumstàncies.

Va passar un temps i el mestre va dir d'un altre pacient:

-Aquest home necessita magranes per guarir, però aquesta vegada seré jo qui actuï.

El va rebre i es van asseure, van parlar de la seva família, del seu treball, de la seva situació, dificultats i il·lusions. El mestre amb aire pensatiu va dir com per a si mateix:

-Necessitaries algun fruit de pela dura, ataronjada, i que en el seu interior contingui grans sucosos de color granat.

El pacient va interrompre exclamant:

-Magranes!, i això és el que podria millorar-me?.

El pacient va guarir i l'estudiant va tenir una ocasió més per aprendre. El remei és la meitat de la cura, l'altra meitat és la resposta d'aquell a qui es guareix.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More