Diuen que un faquir que volia aprendre sense esforç, va abandonar després d'un temps el cercle del sheik* Shah Gwath Shattar. Quan Shattar s'estava acomiadant d'ell, el faquir va dir:
-Tens fama de poder ensenyar tota la saviesa en un obrir i tancar d'ulls i, no obstant això, pretens que jo passi molt de temps amb tu!
-Encara no has après a aprendre com aprendre; però descobriràs el que vull dir -va dir el sufí.
-Aquest és el receptacle del meu coneixement, i no és un altre que el Talismà de la Il·luminació.
-Així que aquest és el secret del poder del sheik -va pensar el faquir-.
Avançada la nit, va entrar a la sala de meditació i va robar el talismà. Però a les seves mans la joia, per molt que ho va intentar, no produïa ni poder, ni secrets. Es va portar una amarga decepció.
Es va establir com a mestre i va aconseguir deixebles. Amb l'ajuda del talismà, va intentar una vegada i una altra il·luminar-se a si mateix i als seus deixebles, però sense resultat algun. Un dia estava assegut en el seu santuari, després que els seus deixebles s'haguessin ficat al llit, concentrat en els seus problemes, quan Shattar va aparèixer davant ell.
-Oh, faquir! -va dir Shah Gwath-, sempre pots robar alguna cosa, però no sempre pots aconseguir que funcioni. Podràs robar fins i tot el coneixement, però tal vegada et resulti inútil, com li va passar al lladre que va robar la fulla del barber, que estava fabricada amb el coneixement del forjador, però que mancava del coneixement del barber. El lladre es va establir com a barber i va morir en la misèria perquè no va ser capaç d'afaitar ni una barba, però, no obstant això, sí va tallar diverses goles.
-Però jo tinc el talismà, i tu no -va dir el faquir.
-Sí, tu tens el talismà, però jo sóc Shattar -va dir el sufí-, jo, amb les meves facultats, puc fer un altre talismà; tu, amb el talismà, no pots convertir-te en Shattar.
-Llavors, per què has vingut?, només per torturar-me? -va cridar el faquir.
-Vinc per dir-te que si no haguessis estat tan ingenu com per pensar que tenir una cosa és el mateix que poder ser transformat per ella, hauries estat preparat per aprendre com aprendre.
Però el faquir va pensar que el sufí només estava tractant de recuperar el seu talismà, i com no estava preparat per aprendre com aprendre, va decidir continuar amb els seus experiments. Els seus deixebles van continuar fent-ho, i els seus seguidors, i els seguidors dels seus seguidors. De fet, els rituals que es van originar en les seves incansables experimentacions, constitueixen avui dia l'essència de la seva religió. Ningú podria imaginar, tan santificades estan pel temps aquestes pràctiques, que el seu origen es troba en els fets que acabem de relatar.
Als ancians practicants d'aquesta fe, a més, se'ls té per tan venerables i infalibles, que aquestes creences mai moriran.
Shah I. Saviesa dels Idiotes.
--
*sheik= guia espiritual
Posted in: Contes
