Selecciona Idioma

dissabte, 25 d’abril de 2015

elefant encadenat

De petit, m’agradava el circ. M’encantaven els números amb animals i l’animal que més m’agradava era l’elefant. M’impressionaven les seves enormes dimensions i la seva força descomunal. Després de la funció, en sortir de la carpa, em quedava estranyat en veure l’animal lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que li empresonava una de les potes. La cadena era gruixuda, però l’estaca era un ridícul tros de fusta clavat a pocs centímetres de terra. Era evident que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel també podia tibar d’aquell minúscul tronc i fugir.

- Per què no l’arrenca i s’escapa? —vaig preguntar als pares.

Em van dir que l'elefant no escapava perquè estava ensinistrat. Vaig fer llavors, la pregunta òbvia:
- Si està ensinistrat, per què l'encadenen?

No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps, em vaig oblidar del misteri de l'elefant i l'estaca.

Fa alguns anys vaig descobrir que algú havia estat prou savi com per trobar la resposta: “L'elefant del circ no escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit.”

Vaig tancar els ulls i vaig imaginar a l'indefens elefant nounat subjecte a l'estaca. Estic segur que, en aquell moment el petit elefant va empènyer, va tirar i va suar tractant de deixar-se anar. I malgrat tot el seu esforç, no va poder. L'estaca era certament molt forta per a ell. Vaig imaginar que es dormia esgotat i l'endemà ho tornava a intentar, i l'endemà i a l'un altre…

Fins que un dia, un terrible dia per a la seva història, l'animal va acceptar la seva impotència i es va resignar a la seva destinació.

Aquest elefant enorme i poderós que veiem en el circ no escapa perquè - Creu que no pot!

Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer. I el pitjor és que mai s'ha tornat a qüestionar seriosament aquest record. Mai, mai va intentar tornar a posar a prova la seva força.

I tu, tens una mica d'elefant?

Cadascun de nosaltres som una mica com aquest elefant: anem pel món lligats a centenars d'estaques que ens resten llibertat. Vivim pensant que “no podem” fer un munt de coses simplement perquè alguna vegada no vam poder. Vam fer llavors el mateix que l'elefant, deixant en la nostra memòria aquest missatge: no puc, no puc i mai podré.

Aquesta creença autoimposada ens ha limitat des de llavors i no l’hem qüestionada més. Segurament ara som més forts i estem més preparats, però aquell record ens frena a l’hora de provar d’alliberar-nos.

La teva única manera de saber si POTS és intentar-ho posant en això TOT EL TEU COR!.

autor Jorge Bucay

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More