Hi havia una vegada un escriptor que vivia a la vora del mar; una enorme platja verge on tenia una caseta on passava temporades escrivint i buscant inspiració per al seu llibre. Era un home intel·ligent i culte i amb sensibilitat sobre les coses importants de la vida. Un matí mentre passejava a la vora de l'oceà va observar a la llunyania una figura que es movia de manera estranya com si estigués ballant. En apropar-se va veure que era un noi que es dedicava a agafar estrelles de mar de la sorra i llançar-les una altra vegada al mar.
L'home li va preguntar al jove què estava fent i ell li va contestar:
-Recullo les estrelles de mar que han quedat encallades i les retorno al mar; la marea ha baixat massa i moltes moriran.
Va dir llavors l'escriptor:
-Però això que fas no té sentit, és el seu destí, moriran i seran aliment per a altres animals i a més hi ha milers d'estrelles en aquesta platja, mai tindràs temps de salvar-les a totes.
El jove va mirar fixament a l'escriptor, va agafar una estrella de mar de la sorra, la va llançar amb força per sobre de les ones i va exclamar:
-Per a aquesta sí té sentit.
L'escriptor es va marxar una miqueta desconcertat, no podia explicar-se una conducta així.
Va dir llavors l'escriptor:
-Però això que fas no té sentit, és el seu destí, moriran i seran aliment per a altres animals i a més hi ha milers d'estrelles en aquesta platja, mai tindràs temps de salvar-les a totes.
El jove va mirar fixament a l'escriptor, va agafar una estrella de mar de la sorra, la va llançar amb força per sobre de les ones i va exclamar:
-Per a aquesta sí té sentit.
L'escriptor es va marxar una miqueta desconcertat, no podia explicar-se una conducta així.
Aquella tarda no va tenir inspiració per escriure i per la nit no va dormir bé, somiava amb el jove i les estrelles de mar per sobre de les ones. Al matí següent va córrer a la platja, va buscar al jove i li va ajudar a salvar estels marins.
Posted in: Contes
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari