El primer dia El nen havia clavat 37 claus en la tanca. Durant les properes setmanes, com havia après a controlar la seva ràbia, la quantitat de claus va començar a minvar diàriament.
Va descobrir que era més fàcil controlar el seu temperament que clavar els claus en la tanca.
Finalment va arribar el dia en què el nen no va perdre els estreps. Li va parlar al seu pare sobre això i el seu pare li va suggerir que per cada dia que es pogués controlar tragués un clau
Els dies van transcórrer i el nen finalment li va poder explicar al seu pare que havia tret tots els claus
El pare va agafar al seu fill de la mà i el va portar fins a la tanca. Li va dir: “Has fet bé, fill meu, però mira els forats en la tanca".
La tanca mai tornarà a ser la mateixa.
Quan dius coses amb ràbia, deixen una cicatriu igual que aquesta. No importa quantes vegades demanis perdó, la ferida sempre quedarà.
Una ferida verbal és tan dolenta com una física.
Posted in: Contes
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari