Balanç

Quan l'any acaba és un bon moment per fer balanç, però no de propòsits no complerts o de nous projectes a realitzar sinó de la nostra pròpia vida.

Quantes coses no vam fer o no vam dir...

La meva àvia va passar els últims anys de la seva vida en una cadira de rodes i això va ser el que em va fer “despertar”. Tots els dies anava a veure-la en sortir del treball i ella m'esperava amb un gran somriure en els llavis, sempre alegre. Els caps de setmana anàvem a passejar, ens assèiem en un cafè i parlàvem. Ella m'explicava coses del seu passat, les coses que va fer, els seus amors, els seus anhels….

A poc a poc em vaig anar adonant que no en sabia gaire de la resta de la meva família, de la meva altra àvia, dels meus pares… . Em van ensenyar a valer-me en la vida, però no em van parlar prou d'ells mateixos, o si ho van fer no els vaig escoltar com calia, doncs en aquell moment era més important el meu món que el seu, sense tenir en compte que el seu era també el meu.

Bé, potser aquest any sigui el moment de fer alguna cosa sobre aquest tema, el més aviat possible, ja que no se sap el que la vida ens te preparat.

Sé que els meus fills no tenen prou temps per escoltar histories; en aquest moment també és més important el seu món que el meu, però per si algun dia volen saber sobre mi, els hi puc deixar escrit. També el que recordi de la família, posar noms a les fotos, fer un arbre genealògic...

Només els que ja tenim una edat podem trobar sentit en aquesta reflexió, però si a algú més li ressona potser encara pot dedicar una mica de temps per parlar amb els seus éssers estimats i qui sap si també deixar aquest record als seus descendents.

Llegir més »

Deixar anar

Assegut al teu espai de meditació, respira un parell de vegades profundament pel nas per relaxar-te i després ves respirant normalment.

Visualitza que des d'un lloc en l'infinit sorgeix un punt de llum blanca, brillant, que baixa cap a tu i penetra pel teu xacra corona, baixant per la teva columna.

Inspira profundament per omplir tot el teu ésser amb aquesta llum. Et va omplint, impregnant tots els teus òrgans, sortint per la teva pell i formant una bombolla al teu voltant que et rodeja completament.

Tots els sons de l'exterior es transformen en un murmuri de calma que et bressola agradablement. Només sents pau.

Res pot pertorbar-te.

Demana-li la teva ment conscient que se situï en la teva espatlla esquerra i es converteixi únicament en observadora.

Demana-li ara al teu Jo Interior, la teva Essència, que es manifesti davant teu, pot ser que no la vegis però sí la podràs percebre.

.

Visualitza al teu Jo interior re entrant pel teu txacra cardíac, portant-te cap a una escalinata a l'interior del teu cor. Vas descendint lentament i en arribar a baix observes una porta amb llum emanant al seu voltant.

Pressiones la porta i en creuar el llindar observes que estàs sobre un núvol blanc, és elàstic però resistent, pots saltar en ell, rebotar i caure de nou sobre la seva suau superfície, és divertit i et fa sentir novament en la teva infantesa.

Queda't dempeus ara, hi ha una sendera d'arc de Sant Martí, hi puges i camines per la seva superfície. Sents com t'envolten els seus bells colors que brillen fent ones de llum. Deixa't portar pels sentiments que et produeixen aquests colors.

Estàs arribant al final de la sendera que et condueix a un lloc molt bell, un clar envoltat per un bosc preciós. Et situes al centre d'aquest clar i esperes. 

A poc a poc va arribant gent, molta gent, fent un cercle al teu al voltant. Són éssers que han estat en contacte amb tu en aquesta o en alguna de les teves vides anteriors. Tots miren cap avall, estan connectats amb tu a través d'un cordó elàstic. 

Selecciones un d'aquests cordons i el desprens de tu, observa que l'ésser que estava connectat amb tu s'omple de llum. Segueixes fent-ho amb cadascun, vas desprenent els cordons que t'uneixen a cadascun d'ells, a poc a poc. Tu també et sents molt més lleuger, més lliure, a mesura que els vas alliberant. Observa com se senten, feliços, agraïts

T'acomiades d'ells agraint-los el que t'han aportat en el teu camí de creixement i els deixes seguir el seu camí.

Tornes a la sendera de l'arc de Sant Martí trobant-te molt bé, tornes a sentir amb més intensitat aquests colors tan agradables que brillen al teu pas.

Arribes al núvol de nou i tornes a saltar, amb molta més lleugeresa. Quan tinguis suficient, creues la porta per tornar a la teva vida present.

Analitza com et sents.

Llegir més »

Pau perfecta

Hi havia una vegada un Rei que va oferir un gran premi a aquell artista que pogués captar en una pintura la pau perfecta. Molts artistes ho van intentar. El Rei va admirar i va observar totes les pintures, però solament va haver-hi dues que a ell realment li van agradar i va haver d'escollir entre elles.

La primera era un llac molt tranquil, era un mirall perfecte on es reflectien unes plàcides muntanyes que ho envoltaven. Sobre aquestes es trobava un cel molt blau amb tènues núvols blancs. Tots els que van mirar aquesta pintura van pensar que aquesta reflectia la pau perfecta.

La segona pintura, també tenia muntanyes, però aquestes eren escabroses i descobertes. Sobre elles hi havia un cel furiós del qual brollava un impetuós xàfec amb llamps i trons. Muntanya a baix semblava el retrunyir un espumós torrent d'aigua. Tot això no semblava en absolut res pacífic.

Però quan el Rei va observar acuradament, va veure després de la cascada un delicat arbust creixent en una esquerda de la roca. En aquest arbust es trobava un niu. Allí en el rugir de la violenta caiguda d'aigua, estava assegut plàcidament un ocellet enmig del seu niu... Pau perfecta.

El Rei va escollir la segona. I va explicar als seus súbdits el perquè: Pau no significa estar en un lloc sense sorolls, sense problemes, sense treball dur ni dolor. Pau significa que malgrat totes aquestes coses romanguem calmats dins del nostre cor . Crec que aquest és el veritable significat de la pau. 

Quan trobem la pau en el nostre interior, tindrem equilibri en la vida.

Llegir més »

Bola d'energia

Prepara't com de costum en el teu lloc de meditació, assegut amb l'esquena ben recta o estirat ben còmode.

Comença a respirar lenta i profundament...

Visualitza un punt de llum daurat i brillant al centre del teu front, amb cada respiració vas augmentant la seva grandària, formant una bola d'energia

Pots moure-la a voluntat amb la teva respiració i la portes al cim del teu cap...

Sent la calor que desprèn...., va relaxant el teu cuir cabellut..., sent aquest formigueig...

Baixa-la cap al teu front.., la calor fa que s'afluixin els músculs del teu front...

Passa-la per davant dels teus ulls..., afluixant les parpelles..., relaxant la tensió...

Passa-la per les teves galtes..., la teva boca s'obre lleugerament..., la bola daurada fa que s'afluixi la teva mandíbula...

La calor i l'energia de la bola penetren en la teva pell, proporcionant-te una grata sensació...

Baixa la bola d'energia cap al teu coll, les teves espatlles, segueix dissolent tensions...

Fes-la rodar pel teu pit, sent la seva calor, porta-la als teus braços..., les teves mans...

Passa-la pel teu estómac..., el teu ventre..., prossegueix la relaxació...

Porta-la cap a les teves cames..., els teus peus....

i puja-la ara per les teves cames..., les teves cuixes...., els teus glutis...

Segueix pujant pels teus malucs..., ronyons..., la teva esquena...

Fes que rodi pel teu cap....

Fon-la en el teu xacra corona, carregant-te d'energia, omplint tot el teu cos de pau i benestar.

Efectua un parell de respiracions profundes i a poc a poc comença a moure't per sortir de la meditació

Llegir més »