Hi havia una vegada un Rei que va oferir un gran premi a aquell artista que pogués captar en una pintura la pau perfecta. Molts artistes ho van intentar. El Rei va admirar i va observar totes les pintures, però solament va haver-hi dues que a ell realment li van agradar i va haver d'escollir entre elles.
La primera era un llac molt tranquil, era un mirall perfecte on es reflectien unes plàcides muntanyes que ho envoltaven. Sobre aquestes es trobava un cel molt blau amb tènues núvols blancs. Tots els que van mirar aquesta pintura van pensar que aquesta reflectia la pau perfecta.
La segona pintura, també tenia muntanyes, però aquestes eren escabroses i descobertes. Sobre elles hi havia un cel furiós del qual brollava un impetuós xàfec amb llamps i trons. Muntanya a baix semblava el retrunyir un espumós torrent d'aigua. Tot això no semblava en absolut res pacífic.
Però quan el Rei va observar acuradament, va veure després de la cascada un delicat arbust creixent en una esquerda de la roca. En aquest arbust es trobava un niu. Allí en el rugir de la violenta caiguda d'aigua, estava assegut plàcidament un ocellet enmig del seu niu... Pau perfecta.
El Rei va escollir la segona. I va explicar als seus súbdits el perquè: Pau no significa estar en un lloc sense sorolls, sense problemes, sense treball dur ni dolor. Pau significa que malgrat totes aquestes coses romanguem calmats dins del nostre cor . Crec que aquest és el veritable significat de la pau.
Quan trobem la pau en el nostre interior, tindrem equilibri en la vida.
Posted in: Contes
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari